Avui han començat les obres per convertir el llegat de Cal Pensament, a la Seu d’Urgell, en 12 pisos de lloguer assequible per a joves. El projecte inclou la millora energètica de l’envoltant de l’edifici, la creació de noves divisions interiors, la renovació dels revestiments i la instal·lació de totes les infraestructures necessàries perquè l’immoble es pugui destinar a habitatges.
Un cop finalitzat, l’edifici obtindrà la qualificació energètica A, la màxima possible, i funcionarà sense combustibles fòssils, ja que la coberta incorporarà 48 panells solars que cobriran bona part del consum energètic de l’immoble.
L’actuació, impulsada per l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, és possible gràcies a una subvenció de 267.545 euros atorgada per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Aquests recursos permetran finançar part dels treballs de reconversió de l’edifici, cedit en usdefruit a l’Ajuntament per Joan Obiols Cordellana, conegut com Juanito de Cal Pensament.
Rehabilitació de Cal Forner Vell
En paral·lel, a Guils de Cerdanya es preveu transformar un edifici històric actualment en desús, Cal Forner Vell, en un conjunt de pisos de lloguer assequible. L’Ajuntament ha obert fins al 29 de desembre el termini de licitació de les obres, amb la voluntat de recuperar un immoble emblemàtic i posar-lo de nou al servei del veïnat.
El projecte vol donar resposta a la manca d’habitatge assequible al municipi, una problemàtica que afecta especialment els joves i els residents de primera ocupació, cada vegada més expulsats del territori pels preus elevats del mercat immobiliari. El consistori confia que les obres puguin començar tan bon punt s’adjudiquin i remarca que aquesta intervenció s’emmarca en una estratègia global per fer un municipi “més viu, inclusiu i amb oportunitats per a tothom”.
Un any de la històrica manifestació
Coincidint amb aquests projectes, la plataforma Pirineu Viu ha fet balanç de la situació de l’habitatge al territori un any després de la manifestació massiva del 6 de desembre de 2024 a la Seu d’Urgell, en què 1.500 persones van reclamar mesures per frenar els preus del lloguer.
Segons el portaveu de l’entitat, Arnau Corberó, la situació “no ha millorat” i les normatives actuals “protegeixen sobretot les àrees urbanes i les capitals de comarca”, deixant la resta del Pirineu “desprotegit”. Per això reclamen declarar tot el Pirineu “zona tensionada” per poder aplicar regulacions específiques en el lloguer.
Corberó recorda que la mobilització de l’any passat va ser “una implosió d’un malestar acumulat durant anys” i lamenta que els problemes persistents —els preus a l’alça i la proliferació de pisos turístics— continuen sense resposta eficaç. En aquest sentit, considera que el règim sancionador als usos turístics “no està funcionant” i reclama “començar a reduir de manera real” aquest tipus d’allotjament.
Costos elevats
Per la seva banda, el delegat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya al Pirineu, Joan Marquet, atribueix la manca d’habitatge al fet que, des de la crisi del 2008, “no hi ha hagut dinàmica constructiva a l’Alt Pirineu, tret de les zones turístiques”, mentre que la població ha continuat creixent. També recorda que municipis com la Seu d’Urgell han acollit residents procedents d’Andorra, fet que pressiona encara més el parc d’habitatges.
Marquet adverteix que els costos de construcció s’han equiparat als d’Andorra i la Cerdanya, fet que dificulta promoure nova edificació. Per això defensa la rehabilitació com a principal via per generar habitatge assequible, tot i que el cost d’aquestes intervencions continua sent elevat.
