El recent canvi d’imatge de la Cooperativa Cadi de la Seu d’Urgell ha inclòs l’entusiasta eslògan “Donem vida a la terra”, com a manifestació del compromís amb la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient. Malgrat això, la realitat interna de la cooperativa assenyala una situació ben diferent després d’aquest discurs basat en valors ètics i ecològics.
Segons una nota emesa pels treballadors, l’aparent renovació que es mostra a l’exterior oculta una estratègia empresarial que, lluny de revifar, està deteriorant tot allò que antigament distingia aquesta organització. Durant aquesta mateixa setmana, la direcció de Cadi va tornar a revelar “la seva vertadera essència amb la conclusió del contracte d’un empleat que feia trenta anys que treballava a l’empresa, sense raó justificada i sense la indemnització legal que li corresponia”. Aquesta decisió no és un cas aïllat: s’emmarca en una sèrie d’actuacions que demostren “una estratègia de neteja interna”.
Als tribunals laborals, els dos acomiadaments anteriors van acabar, amb altres indemnitzacions per als empleats, una clara demostració que “la gestió actual no només es distingeix per la seva duresa, sinó també per la seva manca de respecte a la legalitat. I, el més preocupant, és que són els socis de la cooperativa els que en pateixen les conseqüències, tant en termes econòmics com de reputació”.
La gestió de la lletera ha introduït un sistema que “persegueix, fustiga i castiga aquells empleats que es permetin qüestionar les noves formes de direcció. En comptes d’un diàleg obert i transparent, el que es prioritza és la por, la constant amenaça d’acomiadaments i una cultura corporativa que, en un sentit metafòric més profund, posa fi a l’esperit de col·laboració i respecte mutu que un dia va caracteritzar la cooperativa”. Dir adeu a treballadors amb molts anys d’experiència, “no és solament un cop humà per a aquells que han dedicat la seva vida a la companyia, sinó també una pèrdua de coneixement i compromís sense mesura”. Llançar globus sonda i anunciar grans projectes, amb l’objectiu de desviar l’atenció d’aquests seriosos problemes, és la tàctica emprada.
La construcció d’una nova fàbrica o l’adquisició d’una explotació ramadera són exemples d’aquesta estratègia. Aquests moviments, aparentment, serveixen per distraure els socis i el públic de les reals dificultats que afecten la cooperativa: “una gestió tècnica deficient que provoca constants aturades a les línies de producció per la manca de capacitació i lideratge en els càrrecs màxims”.
Supèrbia credibilitat i falsa il·lusió d’èxit
No només els treballadors han estat perjudicats per les accions de la direcció, sinó també la confiança dipositada pels socis a la cooperativa durant anys. La falta de transparència i les decisions equivocades “estan erosionant la credibilitat de Cadi, posant en perill la seva viabilitat a llarg termini”. En comptes d’abordar els problemes interns i buscar solucions reals, “la directiva sembla més interessada a mantenir una imatge d’èxit, mentre el deteriorament afecta els fonaments de l’organització. És urgent que els socis de la cooperativa es mobilitzin i exigiran un canvi de direcció”.
Finalment, en el comunicat dels empleats es conclou afirmant que “la cooperativa del Cadi no pot continuar dissimulant els seus problemes després d’una campanya de màrqueting verd i promeses sense contingut. En realitat, si volen “donar vida a la terra”, han de començar per respectar les persones que han alimentat la cooperativa durant molts anys. El llegat no es destrueix, sinó que s’honra i s’hi construeix, una qüestió que semblen haver oblidat els actuals gestors”.
