Aquest divendres coincidint amb la publicació de la carta pastoral setmanal del Copríncep d’Andorra que, en aquesta ocasió dedica a parlar de la pobresa, el també arquebisbe, Joan-Enric Vives, rebia a la Seu d’Urgell al cap de govern, Xavier Espot.
A banda de la reunió mantinguda entre tots dos mandataris, Vives va aprofitar per ensenyar a Espot algunes estances del palau episcopal que, com es pot observar a la fotografia adjunta, es troben als antípodes de representar justament un exemple d’humilitat i caritat cristiana.
Demostrant una vegada més l’ostentació envers la riquesa terrenal que ell mateix representa, Vives finalment s’ha decidit a escriure unes paraules cap als «pobrets» com acostuma a referir-se a aquestes persones en els cercles més íntims de la Mitra i del Bisbat.
Un nou acte de fariseisme quan parla, obligat per la situació social que es viu especialment a Andorra, de la necessitat d’un «compromís polític i administratiu, per garantir a les persones el dret a l’existència, a la integritat corporal, als mitjans necessaris per a un nivell de vida digne: aliment, vestit, habitatge, descans, assistència mèdica i els serveis indispensables que ha de prestar l’Estat a tots els ciutadans».
De tot plegat, sense ser Vives un bon exemple de què predica.
