En la seva carta pastoral d’aquesta setmana, titulada amb el nom de «Pregària i almoina», el Copríncep i arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives demana més diners per ajudar als pobres. El mateix Vives defineix en el seu escrit l’almoina com «un exercici ascètic per a alliberar-nos de l’egoisme propi i de la seducció de les riqueses, per no quedar enganxats als béns terrenals, que són vanitat de vanitats».
Vivint en un habitatge poc habitual per a la majoria de persones -el palau Episcopal- el bisbe de la diòcesi d’Urgell afirma que «donant, ens fem més lliures, ens alliberem, i alhora ajudem les causes més nobles i les persones vulnerables».
En la seva carta pastoral continua considerant que «l’almoina ens educa a ‘veure’ a fons i a ‘sortir’ a l’encontre del proïsme en les seves necessitats i a compartir amb els altres el que la bondat divina ens fa posseir. Tot ho devem als més pobres», o als ‘pobrets’ com qualifica a aquestes persones en la intimitat el representant eclesiàstic, ja que «compartir és una bella aspiració del creient».
Per a Vives «les almoines podem subvenir a les urgències, com ara els refugiats i els llocs destruïts per les guerres, així com tants llocs del món que necessiten la nostra comunió de béns efectiva». Amb tot, la diòcesi d’Urgell, només trasllada aquestes almoines a través dels programes específics de Càritas, sense aportar res dels seus béns i patrimoni.
