Més de 170.000 persones a Barcelona pateixen fred, no tenen casa seva a la temperatura adequada, o tenen talls de subministraments bàsics per no poder fer front als rebuts. “Un 9% de les persones no tenen el seu habitatge en condicions, i és una dada que ha pujat dos punts des del 2017. És l’altra cara de la pobresa, potser no tan evident, però que existeix i es pateix”, explica Susanna Roig, coordinadora del grup de treball del Dret a l’Energia de la Taula del Tercer Sector.
Una pobresa que augmenta any rere any i que manté enfrontats els grups energètics i les administracions. A l’estiu molts ajuntaments catalans van rebre una carta d’Endesa en què amenaçava de tallar el subministrament als ciutadans amb deutes acumulats si les administracions no es feien càrrec de la meitat del deute. Les cartes van arribar a l’estiu, però a les portes d’un hivern especialment cru, el conflicte encara es manté obert. Generalitat i Endesa estan negociant un acord per saber qui es fa càrrec, finalment, de les factures de les famílies més vulnerables.
Però mentre polítics i empresaris es posen d’acord, el fred ja ha arribat i els col·lectius més pobres continuen sense poder escalfar la casa. Quan l’opció és menjar o tenir calefacció, la decisió és molt clara, tot i que el subministrament de l’energia està emparat per la llei 24/2015. “Cal, però, desplegar-la perquè es pugui garantir l’energia com a dret indispensable per a tothom”, afirma Roig.
Segons la llei, les famílies més pobres que no poden pagar els rebuts bàsics han de tenir dret a llum, aigua i gas, però han de ser famílies acreditades com a vulnerables pels serveis socials. “No tothom entra als barems”, afirma Roig, “com els que estan rellogats en una habitació, els que no tenen els serveis al seu nom o els que no estan al mercat regulat, com la immigració il·legal. Són col·lectius en risc d’exclusió però als quals no s’aplica el bo social”.
La radiografia de la pobresa energètica a Barcelona té nom de dona. De totes les ajudes que es demanen a l’Ajuntament per fer front a les despeses energètiques, el 70% corresponen a peticions de dones. Una dada que s’explica perquè el 43% de les llars monoparentals, formades per mare i fills, són les que tenen més risc de patir necessitat per no poder accedir als subministraments bàsics.
Segons un informe de l’Observatori d’Enginyers sense Fronteres i la PAH, fet amb perspectiva de gènere, el 30% de les dones entrevistades deien tenir una feina a temps parcial i sense assegurar. Segons el mateix informe, el col·lectiu de dones que es dediquen a tenir cura dels altres tenen un 80% de probabilitats de patir pobresa.
