Quatre anys després de la intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA), decretada pel govern de Toni Martí el 10 de març del 2015, cada cop queda més clara la relació directa entre aquesta confiscació i les investigacions que feia la “policia patriòtica” de l’aleshores ministre espanyol d’Interior, Jorge Fernández Díaz, sobre els diners que la família Pujol amagava al Principat. Les peces del “puzzle” comencen a encaixar.
L’any 2012, el president de la Generalitat, Artur Mas, va trencar el pacte parlamentari que mantenia amb el PP i va emprendre el camí cap a la independència. Això va encendre totes les alarmes a la Moncloa, que, com a resposta, va decidir posar en marxa una operació (anomenada Operació Catalunya) per destapar la corrupció de Convergència i, de manera especial, els negocis poc honorables que feien alguns membres de la família Pujol.
EXTRACTES DE LES TRANSFERÈNCIES
El suposat “tresor” que els Pujol amagaven a Andorra –del qual se’n va conèixer l’existència, a finals del 2012, gràcies a les declaracions de Victòria Álvarez, l’exparella de Jordi Pujol Jr.- es va convertir en l’objectiu prioritari dels dos comissaris encarregats de dirigir l’operatiu per desactivar, amb denúncies judicials per corrupció, la cúpula independentista: Marcelino Martín Blas i José Manuel Villarejo.
A això s’hi van dedicar, de manera obsessiva, durant l’any 2013 i la primera meitat del 2014, fins que van aconseguir uns extractes de les obertures dels comptes a la BPA de Marta Ferrusola i quatre dels set fills de l’expresident de la Generalitat. Aquests extractes, que van ser publicats pel diari El Mundo el 7 de juliol del 2014, estaven datats de finals del 2010 i començaments del 2011, quan els membres de la família Pujol van fer la migració dels seus diners, a través de transferències, entre l’Andbank i la BPA.
DUES VERSIONS CONTRAPOSADES
Com ja és conegut, la publicació d’aquests extractes bancaris a El Mundo –filtrats per la mateixa policia al diari- va tenir un efecte fulminant: al cap d’uns dies, el 25 de juliol del 2014, Jordi Pujol es va veure obligat a fer públic un comunicat on confessava que el seu pare Florenci li havia deixat, efectivament, una fortuna a l’exterior, que mai no va declarar a Hisenda.
Com van obtenir els comissaris Marcelino Martín Blas i José Manuel Villarejo els extractes bancaris a nom dels cinc membres de la família Pujol? Aquesta és la clau que ho explica tot i que, a poc a poc, es va aclarint.
Sobre aquest punt cabdal hi ha dues versions contraposades, en consonància amb la “guerra a mort” que, des de finals del 2014, enfronta els dos comissaris i que continua oberta avui.
AMENACES POLICIALS
Marcelino Martín Blas ha afirmat que aquesta informació bancària la va obtenir ell i li va ser facilitada per l’exconseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, el mes de juny del 2014, com a conseqüència de les pressions policials sobre els germans Higini i Ramon Cierco, principals accionistes de la BPA, als quals se’ls va amenaçar amb la intervenció del FinCEN dels Estats Units i la confiscació a Espanya del Banco de Madrid si no col·laboraven. Però aquesta versió no acaba de quadrar:
* Joan Pau Miquel ha negat amb contundència, en seu judicial andorrana, que facilités aquests extractes al comissari Marcelino Martín Blas
* El mateix comissari Marcelino Martín Blas es contradeix: assegura que Joan Pau Miquel li va donar, en la segona reunió celebrada a l’hotel Villamagna de Madrid, un full amb les dades bancàries a la BPA de l’expresident Jordi Pujol i de dos dels seus fills. Però Jordi Pujol Soley mai no va tenir cap compte obert a la BPA i els extractes publicats per El Mundo corresponen a la seva dona i a quatre fills. L’error del comissari és flagrant.
LA “PASTA” DELS FONS RESERVATS
José Manuel Villarejo, tancat des de finals del 2017 a la presó d’Estremera, ha donat una altra versió sobre l’origen d’aquests extractes que capgira tota la història. Se’n fa ressò el diari La Vanguardia (de l’11 de març), que publica en exclusiva alguns trossos d’una conversa, enregistrada pel mateix comissari el febrer del 2017, amb una persona de la seva confiança.
En aquesta conversa, inclosa en el sumari de l’Audiència Nacional sobre les activitats il·legals de José Manuel Villarejo (cas Tàndem), el comissari explica que va cobrar “molta pasta” dels fons reservats del ministeri de l’Interior per fer les seves investigacions sobre la corrupció a Catalunya: “Marcelino (Martín Blas) m’ha pagat molta pasta perquè ell era el qui remenava la pasta de Catalunya”.
El comissari empresonat s’atribueix en aquesta conversa l’obtenció de les dades bancàries dels Pujol: “El tema és que el Banc d’Espanya, quan dona pels fons reservats, la numeració va assignada; és a dir, el dia que jo hagi d’ensenyar i dir: ‘miri, un dels bitllets amb els quals he pagat al d’Andorra, al del banc de tal, aquí estan’. Aleshores que mirin a veure aquest bitllet a qui el van assignar. Això és molt fàcil”.
És a dir, José Manuel Villarejo desmenteix la versió donada per Marcelino Martín Blas sobre l’origen dels extractes bancaris dels Pujol i assegura que ell mateix va pagar diners dels fons reservats per obtenir les dades bancàries dels Pujol “al d’Andorra”. I no només això: es pot demostrar qui els va cobrar a partir de la numeració dels bitllets del Banc d’Espanya.
DINAR SECRET A L’HOTEL HERMITAGE
Poc després de la confessió de Jordi Pujol, el 25 de juliol del 2014, van passar dos fets remarcables:
1) El dinar secret –però que va ser fotografiat i filtrat- entre el cap de govern, Toni Martí, i un home de la màxima confiança de Mariano Rajoy, l’exsecretari de Comerç, Jaime García-Legaz, celebrada l’1 d’agost a l’hotel Hermitage de Soldeu. Prèviament, Toni Martí es va reunir amb el cap de compliance de l’Andbank, Uriel González.
2) El 26 d’agost, l’ambaixada dels Estats Units, a través del consolat de Barcelona, va fer arribar al ministeri andorrà d’Afers Exteriors una “nota verbal” on expressava el seu malestar per la poca cura que, al seu entendre, tenia el sistema bancari andorrà en la prevenció del blanqueig de diners.
“REBENTAR” LA BPA
Si els extractes bancaris dels membres de la família Pujol no van sortir de la BPA, aleshores només els podia donar “algú” de l’Andbank que, a més, va cobrar diners dels fons reservats del ministeri espanyol de l’Interior, segons afirma el comissari José Manuel Villarejo en la conversa reproduïda per La Vanguardia.
Aquests extractes demostraven que els Pujol havien transferit els anys 2010-11 els diners d’Andbank a la BPA. Però tot sembla indicar que la “col·laboració” exigida amb amenaces pel comissari Marcelino Martín Blas a Joan Pau Miquel i als germans Cierco per aconseguir les dades no va obtenir una resposta satisfactòria.
LA “NOTICE” DEL FINCEN
Per tant, el següent objectiu dels “cervells” de l’Operació Catalunya va ser “rebentar” la BPA per poder accedir a tota la informació bancària de la família de l’expresident de la Generalitat.
Però, per fer-ho, només hi havia una manera possible: fent-hi intervenir el FinCEN, l’organisme del Tresor nord-americà que lluita contra la delinqüència financera. La “nota verbal” de l’ambaixada va ser, en aquest sentit, el prolegòmen, perfectament pautat i planificat, de la posterior notice del FinCEN del 10 de març de 2015 que va desencadenar i justificar la confiscació de la BPA per part del govern andorrà.
