Un grup de prestigiosos advocats de Barcelona i de Madrid ha elaborat un seguit de dictàmens jurídics per trobar una sortida honorable, justa i raonada a l’extraordinària conflictivitat judicial que ha generat, des de l’any 2015, la intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA). En l’actualitat, s’acumulen a la Batllia més d’una seixantena de procediments de tota mena -civils, contenciosos-administratius i penals- en relació amb aquesta causa.
L’enunciat d’alguns d’aquests informes és prou explícit: “Resolució del conflicte de BPA amb el Govern andorrà”, “Anàlisi de possibles responsabilitats penals dels membres del Govern d’Andorra en cas de desistir dels procediments judicials vinculats amb la BPA”, “Eventual solució jurídica extrajudicial als contenciosos civils, penals i administratius actualment en tramitació davant de distintes jurisdiccions del Principat d’Andorra que dimanen de la intervenció de la BPA”, “Desistiment de procediments judicials vinculats a la BPA: marc jurídic, règim de responsabilitats i anàlisi institucional del ministeri fiscal andorrà”, etc.
NOMÉS S’HA JUTJAT UN CAS EN NOU ANYS
En aquests dictàmens, realitzats per destacats professionals del Dret de prestigiosos gabinets jurídics, s’analitza la viabilitat d’arribar a un acord per acabar amb aquesta muntanya de plets creuats, en el qual hi haurien d’intervenir el Govern de Xavier Espot, el ministeri fiscal i el Consell General. A hores d’ara, d’aquesta seixantena llarga de procediments només se n’ha jutjat un -el que afecta l’empresari Rafael Pallardó i la trama de Gao Ping-, que encara està pendent de sentència.
Han passat més de nou anys des de la notice del FinCEN que va desencadenar l’expropiació de la BPA i el ritme d’instrucció de les causes pendents és extremadament lent, a causa de la complexitat i contradicció entre les parts de molts dels sumaris que estan oberts. La pregunta és òbvia: si en nou anys només s’ha substanciat un judici, quants anys i dècades passaran abans que es tanquin la seixantena de causes restants?
ELS JUTGES, ENTRE L’ESPASA I LA PARET
A més, l’existència d’aquest “Everest jurídic” que ha implicat el cas BPA bloqueja, de fet, el normal funcionament de la Batllia i de la Fiscalia, que es veuen incapaços d’atendre amb diligència tot l’embalum de feina que tenen entre mans. El col·lapse del sistema judicial és un dels grans mals que afecten Andorra i la intensa judicialització que va provocar la decisió de l’excap de Govern, Toni Martí, i de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) d’intervenir aquest banc, obviant mesures menys traumàtiques i irreversibles, és una de les causes d’aquest mal funcionament endèmic.
Els jutges en els quals recau la instrucció d’aquesta seixantena de sumaris estan entre l’espasa i la paret. La Constitució andorrana, en el seu article 10.2, estableix que “es garanteix a tothom el dret (…) a un judici de durada raonable”. Per la seva banda, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) també ha sentenciat que “és responsabilitat del jutge garantir que el judici es prepari i es dugui a terme amb celeritat”.
EL FINCEN VA RETIRAR LES ACUSACIONS
Els professionals espanyols del Dret que han elaborat aquests dictàmens es miren aquest conflicte legal des d’una perspectiva freda i allunyada de les “politiqueries” d’Andorra i no entenen res. D’un cantó, constaten que el FinCEN nord-americà va desencadenar la intervenció de la BPA per sospites de blanqueig de diners de màfies internacionals, però aclareixen, astorats, que el mateix FinCEn, en una resolució adoptada 11 mesos després, va retirar aquestes acusacions.
Quelcom semblant va passar amb Banco Madrid, filial espanyola de la BPA. El Banc d’Espanya va intervenir el banc el 15 de març del 2015, però les investigacions posteriors realitzades per l’Audiència de Madrid i el jutge instructor de la fallida van establir que no hi havia cap indici de blanqueig de diners ni d’activitats il·legals per part dels seus responsables, que van ser exculpats.
ARXIVAMENT DE LES CAUSES
Per què, si les acusacions formulades des dels Estats Units i des de Madrid van quedar en no res, es manté aquesta extraordinària litigiositat a Andorra per aquests mateixos fets? Les legislacions contra el blanqueig de diners són extremadament severes als Estats Units i a Espanya, en contrast amb Andorra on, en el moment de la intervenció de la BPA, no estava penalitzat.
Davant aquestes flagrants contradiccions, els juristes espanyols que han estudiat el cas consideren que, el més sensat, pragmàtic i realista és procedir a l’arxivament de totes les causes que estan obertes al Principat i donar “carpetada” a la seixantena de sumaris que hi ha pendents. Això sí, respectant escrupolosament i en tot moment l’autonomia i la independència dels jutges.
LA POSICIÓ DE LA FISCALIA ÉS CLAU
Les vies que proposen per arribar a aquest “punt final” són vàries, en funció de la casuística de cada sumari. En el cas dels procediments en els quals el Govern s’hi ha personat com a part actora, només caldria que l’executiu decidís desistir i la causa decauria. “Desistir dels procediments judicials en els quals és part el Govern no seria constitutiu ni delicte d’omissió del deure de persecució dels delictes ni de prevaricació, ja que no és imperativa la seva persecució per part del Govern”, afirma un dels juristes.
Els més complicats són aquells casos que estan en l’esfera penal. Aquí, els experts coincideixen que és cabdal la figura del fiscal, que gaudeix d’autonomia. El Govern no té potestat per donar ordres explícites a la Fiscalia, però sí per orientar, de manera genèrica, la seva actuació en funció de l’interès general del país. “El ministeri fiscal està obligat a la persecució dels delictes públics, la qual cosa no impedeix la retirada de l’acusació per part del fiscal si, d’acord amb la legalitat, considera que no hi ha responsabilitat penal”, assenyala un altre dels informes.
L’INTERÈS GENERAL
Un dels arguments en el qual posen més èmfasi els experts per proposar una sortida pactada a l’enorme embolic judicial de la BPA és el de l’“interès general” del país. La definició d’aquest “interès general” l’ha de formular el Consell General, com a màxim òrgan de representació de la sobirania d’Andorra, i el Govern l’ha d’aplicar, respectant, això sí, “el principi de legalitat i l’exclusió de l’arbitrarietat”.
Assenyala un d’aquests informes, fet per un exmagistrat del Tribunal Constitucional espanyol: “És evident l’erosió del sistema econòmic i bancari generada per la incertesa que suposa que els litigis derivats de la intervenció de la BPA continuïn pendents de resolució a Andorra, quan altres jurisdiccions estrangeres ja han resolt que les informacions que la van motivar eren infundades. Això deixa sota sospita no només el mateix sistema financer andorrà, de gran importància pel país, sinó els mateixos membres del Govern, així com a clients i propietaris del banc, als quals durant nou anys se’ls ha deixat en la incertesa de la seva culpabilitat o no”.
ARA ÉS EL MOMENT
Aquest prestigiós jurista considera que ara seria el moment per arribar a un pacte negociat, ja que la pràctica totalitat dels procediments estan pendents de sentència: “S’ha d’entrar a valorar la conveniència per l’interès general que es desjudicialitzin els més de 60 procediments oberts en la jurisdicció andorrana. Seria bo que el Govern, tant directament, amb el desistiment dels procediments judicials en els quals és part, com indirectament remetent instruccions escrites no vinculants al ministeri fiscal, promogués el tancament dels procediments en curs, en defensa de l’interès general del país”.
I conclou: “Seria recomanable que es fes de manera consensuada o amb un ampli suport de les forces polítiques del país, representades en el seu Consell General. (…) Entenc que aquesta decisió és factible, ja que la mateixa afavoriria l’interès general d’Andorra, ajudaria a agilitar els procediments judicials i el mateix sistema financer bancari, així com evitaria les possibles conseqüències negatives d’una eventual reclamació econòmica per la intervenció de la BPA”.
Xavier Espot, que és coneixedor de l’existència d’aquests informes, té la potestat de decidir: o deixar que la causa BPA continuï podrint-se a la Batllia o prendre la iniciativa i posar fil a l’agulla per acabar amb aquest verinós embolic per la via de la negociació, en el sentit que recomana aquest grup de prestigiosos juristes espanyols.
