L’holandès Rick Langelaan (foto) l’ha feta molt grossa. Ha estafat un grup de sis empresaris i inversors andorrans amb un “fabulós” negoci que els havia de fer multimilionaris i ha enganyat Vall Banc, que li ha concedit un préstec de 3,8 milions d’euros amb la garantia d’unes accions embargades per les autoritats judicials de Luxemburg (vegeu https://lavalira.eu/estafa-de-38-milions-deuros-a-vall-banc-amb-un-paquet-daccions-embargades/). Però no només això, Vall Banc, segons la documentació aconseguida per LA VALIRA, figura com a titular del 10% de l’empresa International Quiding Sarl, l’encarregada de desenvolupar aquest projecte fallit i s’hi ha enganxat els dits.
Als nord-americans James Cristopher Flowers (fundador de JC Flowers, el fons de capital risc que va comprar Vall Banc l’any 2016) i Richard Carrion, president d’aquesta entitat bancària del Principat, els han pres el pèl. A banda del crèdit atorgat per Vall Banc a Rick Langelaan –que mai no recuperaran-, estan entrampats en l’accionariat d’una societat luxemburguesa que està involucrada en una querella per estafa que instrueix la Batllia andorrana i, per tant, són corresponsables d’aquest pastís infecte.
EL NEGOCI DEL SEGLE
Cada any es produeixen al món milions d’ampolles de vi i de licors. Rick Langelaan, resident a Andorra des de fa set anys, va tenir una “idea meravellosa”: per què no substituir els taps de suro per uns taps de vidre? Amb l’ajuda d’un assessor financer andorrà, es va dedicar a buscar inversors per construir una fàbrica que produís aquests taps de vidre i, amb aquesta excusa, va aconseguir recaptar 16 milions d’euros.
Això semblava el negoci del segle i les expectatives de facturació, segons s’explicava als inversors, eren d’uns 270 milions d’euros anuals. Per això, Rick Langelaan i el seu assessor van fixar el valor de l’empresa, que està radicada a Luxemburg, en uns 25 milions d’euros i el preu de les accions d’International Quiding Sarl que es van oferir als inversors andorrans era, en correspondència, estratosfèric: de mitjana, uns 250 euros cadascuna de les participacions… que en realitat eren fum.
SOCIETAT EN FALLIDA
El capital d’International Quiding Sarl està format per 100.000 accions. Segons dades del registre de Luxemburg, Rick Langelaan i la seva sòcia en el projecte, Audrey Ledun, controlen un 51% de la companyia, a través de dues societats luxemburgueses (Auhold Sarl i Rihold Sarl) i una d’andorrana, Verema can Diumenge SAU, controlada al 100% per Rick Langelaan i de la qual és administrador únic. Als inversors andorrans se’ls va vendre, aproximadament el 40% de la societat i l’entitat Vall Banc figura amb el 10% restant.
El cas es complica quan un dels inversors andorrans comença a sospitar de les maniobres de Langelaan i arriba a signar no un, sinó dos acords de recompra de les seves accions per part de Rihold Sarl, societat luxemburguesa controlada per Langelaan. Aquest acord de recompra –que actualment ja s’aproxima als 5 milions d’euros per l’aplicació dels interessos de terminis vençuts i despeses legals – no ha estat retornat. Per més inri, i sense informar els inversors andorrans, Rihold Sarl es va declarar en fallida el 5 de desembre de l’any passat.
UNA BODA DE PEL·LÍCULA
Els 16 milions d’euros que l’estafador holandès ha aconseguit recollir a Andorra amb el “cuento” de la fàbrica dels taps de vidre, més els 3,8 milions del crèdit que li ha donat Vall Banc, amb la garantia de les accions embargades de Rihold Sarl, han convertit Rick Langelaan en un home molt ric. I ho demostra amb l’espaterrant tren de vida que porta: té dos cotxes Maserati, un Porsche i un Lamborghini que, a més, ha pagat perquè portin la matrícula al seu nom (Rick 1, Rick 2, Rick 3…).
La seva dona Francisca també presumeix a les xarxes socials de la vida de pel·lícula que té i dels refinats restaurants que freqüenta. Molts andorrans de la jet-set encara recorden la fastuosa boda que va celebrar Rick Langelaan a l’hotel El Castell de Ciutat, de la Seu d’Urgell, el 17 de juliol del 2017 (17-07-2017).
QUERELLA PER ESTAFA
Els inversors andorrans que han estat estafats per aquest holandès estan indignats. Els 16 milions s’han esfumat i de la fàbrica dels taps de vidre no n’hi ha ni rastre. L’última excusa que dona Rick Langelaan és que està pendent que les autoritats australianes certifiquin la idoneïtat d’aquests taps de vidre per substituir els taps tradicionals de suro per tirar endavant el projecte. Però això –després de les investigacions fetes- sembla que també és mentida. Mentrestant, aquests inversors assisteixen, impotents i astorats, a la “gran vida” que, amb els diners que van posar per desenvolupar aquest projecte fallit, s’està corrent el matrimoni Langelaan.
Per això, un dels damnificats va presentar, a finals de l’any passat, una querella criminal a la Batllia contra aquest presumpte estafador, del qual reclamava la detenció immediata. De moment, la querella ja ha estat admesa a tràmit i la batlle Azahara Cascales ha pres declaració als principals implicats. Rick Langelaan, immune i impune, segueix exhibint amb tot el morro la “seva” fortuna per les valls de la Valira.
