Unitat d’Aran (UA) ha manifestat aquest dimarts el seu desacord amb la sentència del Tribunal Constitucional que suspèn el tractament “d’ús preferent” de l’aranès la Vall d’Aran des del 2010. La formació considera que l’ús d’aquest terme no hauria de ser considerat en detriment de la resta de llengües oficials, ”que són clarament predominants”, sinó tot al contrari, que hauria de ser un ”incentiu per a la llengua minoritzada”.
UA creu que aquesta sentència no hauria de desvirtuar el conjunt del marc legislatiu de la Llei de l’Aranès, així com els seus preceptes o del mateix Estatut respecte a l’aranès, ja que tots ells continuen vigents.
La formació reclama, una vegada més, el desplegament conjunt d’aquestes lleis (la d’Aran i la de l’aranès) per part de la Generalitat i també fa especial incidència en la falta de finançament que arriba del Govern per l’aranès, ja que actualment només es compta amb un pressupost de 60.000 euros anuals, ”mentre que es destinen uns 40 milions d’euros pel conjunt de la política lingüística a Catalunya”.
Unitat d’Aran també reclama una política d’Estat de suport a les llengües minoritàries, així com marca la Carta Europea que l’Estat espanyol va signar el 1992. La formació vol que el govern espanyol preservi la diversitat lingüística del conjunt de l’Estat i es faci responsable de la ”protecció d’aquesta diversitat, que és un patrimoni de tots”.
El Tribunal Constitucional ha estimat parcialment el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero l’any 2011 contra diversos preceptes de la Llei de l’Occità, aranès a l’Aran, aprovada pel Parlament.
Concretament, declara nul l’ús “preferent” de l’aranès per part del Conselh Generau d’Aran, les administracions locals que en depenen, els mitjans de comunicació públics, l’ensenyament i la toponímia, així com de la Generalitat i l’Estat, recollit en diversos articles de la norma.
La sentència entén que l’atribució de preferent en els àmbits referits imposa la “primacia” de l’aranès per sobre del català i el castellà, també cooficials en el territori, una circumstància que l’alt tribunal argumenta que no és compatible amb la Constitució.
