Un llibre destapa la connexió d’Andorra amb el narcotràfic mundial

Per Jaume Reixach

0
4168

Després del gran èxit de les seves anteriors obres, El Andorrano i Y la luz llegó a Andorra, el periodista i escriptor Joaquín Abad acaba de publicar un tercer treball sobre les trames que operen al país dels Pirineus. En aquesta ocasió, el llibre porta per títol Andorra Connection i tracta sobre l’origen de les grans fortunes andorranes, vinculades al negoci del tabac, de la banca… i del narcotràfic.

Joaquín Abad fa emergir en aquest llibre un tema molt greu i, fins ara, tabú al Principat: la complicitat d’alguns bancs andorrans en el blanqueig a gran escala de diners procedents del tràfic internacional de drogues i la participació de destacats empresaris del país en el narcotràfic i el camuflatge dels extraordinaris beneficis d’aquest negoci il·legal. Com en els seus dos llibres precedents, el periodista barreja personatges reals amb personatges de ficció –alguns dels quals són fàcilment reconeixibles-, per donar més ritme i contundència a la narració.

EL COPRÍNCEP EPISCOPAL

A partir de la dècada dels vuitanta i durant els primers anys del segle XXI, el Principat es va convertir en el refugi dels diners  de destacats narcotraficants internacionals, que es beneficiaven  de l’opacitat del seu sistema bancari, de l’ús legalitzat de testaferros (prestanoms) i  dels enormes forats dels controls policials i judicials. El més escandalós és que tot aquest enorme putiferi tenia per escenari un país del qual n’és copríncep (cap d’Estat) un prelat de l’Església catòlica, el bisbe d’Urgell.

El fil conductor d’Andorra Connection és la detenció, l’any 1985, de l’inspector cap del grup antidroga de la Policia Nacional a Almeria, per tràfec d’estupefaents (!). Joaquín Abad, que va ser, durant molts anys, director del diari La Crónica d’Almeria, va menar una investigació sobre aquest cas i, seguint la pista, va anar a parar a Andorra, on va localitzar el proveïdor de la droga que li va ser confiscada al cap policial de la capital andalusa.

LA FALLIDA COMISSIÓ ROGATÒRIA

Aquest testimoni explica al periodista que a Andorra hi funciona un laboratori clandestí de cocaïna, dedicat al tractament i a l’exportació d’aquesta substància a Espanya i França, a través de les actives xarxes de contraban de tabac. També, que importants narcotraficants internacionals són clients de la discreta banca andorrana, que utilitzen per amagar els diners d’aquest lucratiu negoci. I que un grapat d’empresaris i ciutadans andorrans col·laboren en el blanqueig dels diners, a través de comptes bancaris espanyols, especialment a la banca de la Seu d’Urgell.

Un dels casos que esmenta el llibre és el d’un conegut empresari andorrà de la construcció –D.A.-, acusat de blanquejar 1.500 milions de pessetes (uns 10 milions d’euros) de narcotraficants. La comissió rogatòria internacional enviada des d’Espanya per procedir a la seva detenció –que hauria estat un escàndol molt sonat- va ser rebutjada per les autoritats andorranes… al·legant que hi havia una petita errada en la transcripció dels seus cognoms.

REFUGI DE NARCOTRAFICANTS

La denúncia d’Andorra Connection està ratificada per nombroses investigacions judicials i operacions policials. Per exemple, la detenció dels germans José i Leonardo Blanco, l’any 1997, considerats els “capos” d’una organització dedicada a l’entrada massiva de marihuana i cocaïna colombiana a Espanya. Es va descobrir que amagaven part del botí de les seves activitats il·legals a la Banca Reig (Andbank).

El mateix banc andorrà surt esmentat en el sumari sobre el famós narcotraficant gallec Marcial Dorado, condemnat a 16 anys de presó. En el marc de l’operació Atalaya, en la qual es van confiscar l’any 2004 un total de 429 quilos de cocaïna, la policia va localitzar i bloquejar 14,6 milions d’euros amagats en bancs andorrans. També les investigacions sobre l’empresari José María Clemente Marcet –involucrat en la introducció de 800 quilos de cocaïna a França, juntament amb el príncep saudí Naef bin Fawaz al-Chalaan- van determinar que operava a través de la societat Tri-Star, domiciliada a Andorra, per blanquejar diners de narcotraficants colombians.

En el llibre, Joaquín Abad detalla molts altres casos de traficants de droga de València, Zaragoza, Córdova, Pontevedra, Astúries… que havien superat els controls formals de la banca andorrana i amagaven al Principat els diners d’aquest negoci il·legal. A més d’Andbank, hi surten esquitxats Crèdit Andorrà i Banca Mora.

EL FINCEN I EL CÀRTEL DE SINALOA

L’any 2013, la justícia holandesa va endegar, en col·laboració amb les policies d’Espanya i d’Andorra, l’operació Sunbird-Cavall de Troia contra una banda de narcotraficants radicada als Països Baixos, acusada de blanquejar més de 16 milions d’euros amb promocions immobiliàries al Principat. Aquest cas va resultar polèmic perquè, casualitat o no, el cap de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAnd), Carles Fiñana (foto), viu en un dúplex adquirit a aquesta organització criminal.

De fet, l’operació Sunbird-Cavall de Troia va ser la gota que va fer vessar el got de la paciència de la DEA i dels serveis d’intel·ligència nord-americans, que estaven indignats, de feia anys, amb la cobertura que la banca d’Andorra –que aleshores actuava com un paradís fiscal- donava a les màfies internacionals de narcotraficants. El cas dels holandesos va ser el detonant de la nota verbal d’advertiment que l’ambaixada dels Estats Units a Madrid va fer arribar el 26 d’agost del 2014 al ministeri d’Afers Exteriors del Principat.

La sospita que la Banca Privada d’Andorra (BPA) rentava diners de narcotraficants va ser decisiva perquè el FinCEN publiqués la demolidora nota del 10 de març del 2015, que va precipitar la confiscació i extinció d’aquesta entitat. En concret, s’esmentava que la BPA amagava diners del sanguinari càrtel mexicà de Sinaloa. Però, amb posterioritat, es va poder constatar que aquesta informació era falsa.

ELS BANQUERS AMICS DE JORDI PUJOL

 Andorra Connection també es capbussa en l’origen de les fortunes de les famílies Reig, Cierco i Cerqueda i, de manera especial en el negoci del tabac. Un altre personatge central del llibre és l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i les seves estretes relacions amb l’Andbank i la Banca Mora, que ja van començar en temps del seu pare Florenci.

L’estafa de Valora –encara pendent de judici, des de fa 12 anys-, la confiscació de la Banca Privada d’Andorra (BPA) o les amistats colombianes de Felipe González també mereixen capítols específics en l’últim treball de Joaquín Abad, que ja es troba a la venda a les llibreries.