La Policia Nacional ha detingut el militant antisistema Rodrigo Lanza, de 33 anys, com a presumpte autor de l’agressió que ha causat la mort de Víctor Laínez, de 55 anys, aquesta setmana a Saragossa.
Segons els investigadors, la víctima portava tirants amb la bandera d’Espanya i aquest fet el va convertir en la diana d’expressions com “fatxa” i “franquista” per part de Lanza i els seus amics -un altre noi i dues noies- la matinada del passat divendres en una zona de copes.
Laínez va patir lesions cerebrals greus i va morir després d’estar tres dies en coma. Segons la investigació policial, Lanza va etzibar-li un cop al cap per l’esquena amb un objecte contundent i, un cop a terra, va rebre puntades de peu. La víctima era un exlegionari militant de la ultradretana Falange Española de las JONS, que ha anunciat que es personarà com a acusació.
Rodrigo Lanza va ser una de les persones condemnades per l’agressió que va deixar tetraplègic un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona durant el desallotjament d’una casa okupa el 4 febrer del 2006. La sentència va considerar Lanza el responsable de la pedrada que va ferir greument l’agent, però ell sempre va mantenir la seva innocència.
El cas 4F va ser popularitzat anys després pel documental Ciutat Morta, que va qüestionar la versió oficial dels fets sorgida de la investigació i el judici, i va apuntar l’existència d’un muntatge policial contra els cinc condemnats, un dels quals, Patricia Heras, es va suïcidar.
La Fiscalia de Barcelona va rebutjar reobrir el cas a partir del que exposava Ciutat Morta perquè considerava que no es podia tenir en compte un “suposat testimoni no identificat” i que “no és possible realitzar una nova investigació dels fets” ja instruïts, ni tampoc “tornar a valorar la prova practicada amb totes les garanties processals en el judici oral”. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), per la seva part, no va donar credibilitat al documental, qualificat d'”indecent” per Jordi Hereu, alcalde de Barcelona en el moment dels fets.
Lanza, que tenia com a advocat defensor l’actual tinent d’alcalde de Barcelona Jaume Asens, va passar set anys a la presó, els tres darrers en situació de semillibertat, i es va traslladar a la capital aragonesa.
