Si es demostra la “guerra bruta” en la confiscació de la BPA, es preveu promoure una amnistia als andorrans damnificats

Amnistia és la paraula de moda a Espanya i a Catalunya. I també podria ser-ho aviat a Andorra. Per això, cal que es confirmin les sòlides sospites que la confiscació de la Banca Privada d’Andorra (BPA), el 10 de març del 2015, va ser un episodi connectat amb la “guerra bruta” endegada pel Govern de Mariano Rajoy i la “policia patriòtica” del ministre Jorge Fernández Díaz contra el moviment independentista català.

L’entrada en vigor de la llei d’amnistia, impulsada pel president espanyol Pedro Sánchez i aprovada pel Congrés dels Diputats, es calcula que beneficiarà unes 486 persones, encausades en 82 procediments judicials relacionats amb el “procés” que va culminar en el referèndum de l’-O del 2017 i amb les protestes desfermades per les condemnes de presó dels líders independentistes. Entre els beneficiaris d’aquesta mesura de gràcia es preveu que hi haurà, malgrat la resistència d’alguns jutges i fiscals a aplicar-la, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la plana major d’ERC i JxCat.

SETGE A LA DIRECCIÓ DEL BANC

Una de les branques de la repressió de l’Estat espanyol contra els líders independentistes va ser l’intent de desprestigiar-los amb l’existència d’uns suposats comptes no declarats que tindrien a Andorra. El fil conductor d’aquesta operació, que va culminar amb la intervenció i esbudellament de la BPA, va ser el testimoni de Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, amb qui havia fet molts viatges a Andorra i va veure que remenava bosses plenes de diners.

Durant els anys 2013, 2014 i 2015, els agents de la “policia patriòtica” es van dedicar a seguir aquesta pista i van acabar posant setge a la direcció de la BPA, si bé el banc de referència de la família Pujol sempre havia estat Andbank (abans Banca Reig). Finalment, i gràcies a la col·laboració del FinCEN dels Estats Units, es va aconseguir “rebentar” la BPA i la seva filial Banco Madrid, però els inductors d’aquest “assalt” es van endur una sorpresa majúscula: no hi havia rastre de comptes a nom d’Oriol Junqueras o Artur Mas i només es van trobar comptes de quatre membres de la família Pujol -cap a nom de l’expresident de la Generalitat- i per un import conjunt de 3,4 milions d’euros.

DE MANERA IMMEDIATA

L’operació endegada pel Govern de Mariano Rajoy, amb l’estreta complicitat del traspassat cap de Govern Toni Martí, va ser un fracàs absolut. Però va tenir greus conseqüències per a un munt de gent d’Andorra: els accionistes de la BPA, que van ser espoliats; l’exconseller delegat, Joan Pau Miquel, que va passar dos anys a la presó; un centenar de directius i treballadors, que van ser despatxats i dels quals una trentena, de moment, han estat imputats i jutjats.

Tota aquesta rocambolesca i desgraciada història tornarà a estar d’actualitat en els pròxims dies i setmanes. Un cop passades les eleccions gallegues, catalanes i europees, que van forçar un obligat parèntesi, el Congrés dels Diputats espanyol reprendrà, de manera immediata aquest mateix mes de juny, els treballs de la comissió d’investigació sobre l’anomenada Operació Catalunya i la seva branca andorrana.

D’ENTRADA, SIS MESOS

La creació d’aquesta comissió es va aprovar el 12 de desembre de l’any passat i va ser constituïda el 28 febrer passat. El seu objectiu és aprofundir en “les actuacions del ministeri de l’Interior durant els governs del Partit Popular en relació amb les presumptes irregularitats que vinculen alts càrrecs i comandaments policials amb l’existència d’una trama parapolicial”.

La presideix la diputada socialista María Luz Martínez Seijo (foto) i entre d’altres, en formen part Gerardo Pisarello i Gabriel Rufián. Els grups parlamentaris ja han procedit a elaborar les llistes de testimonis que proposen i la primera tasca que haurà de fer ara la comissió d’investigació és tancar la relació de compareixents i establir un cronograma dels interrogatoris. La seva durada inicial està prevista en sis mesos, si bé pot ser prorrogada.

UNA LLARGA LLISTA DE TESTIMONIS

Els partits de la majoria parlamentària ja han manifestat el seu interès per convocar, entre molts altres testimonis, l’expresident Mariano Rajoy;  l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz; l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría; els exministres Cristóbal Montoro i Luis de Guindos; l’exsecretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez; l’exsecretari d’Estat de Comerç, Jaime García Legaz, i la senadora Alicia Sánchez Camacho.

També es vol interrogar els comandaments i agents involucrats en aquesta “guerra bruta”: els excomissaris de policia José Manuel Villarejo, Marcelino Martín Blas, Enrique García Castaño, José Luis Olivera, José García Losada, Agustín Castro i Enrique Barón; els policies Bonifacio Díez, Celestino Barroso, José Ángel Fuentes Gago i Antonio Giménez Raso; l’exdirector general de la Policia, Ignació Cosidó; l’exdirector adjunt operatiu de la Policia, Eugenio Pino i  el coronel de la Guàrdia Civil Manuel Sánchez Corbí.

Altres testimonis proposats són els de l’exdirector del SEPBLAC, Juan Manuel Vega; l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso; el comissari Narcís Ortega, víctima d’aquesta màfia policial, i el president de l’associació de juristes Drets, Agustí Carles, que impulsa la querella andorrana contra els autors del complot que es va carregar la BPA i Banco Madrid.

Per part andorrana, s’ha confirmat  la compareixença d’Higini Cierco, exaccionista i expresident de la BPA, entitat que va ser víctima de les pressions i xantatges que van fer agents de les “clavegueres policials” per obtenir de manera il·legal les dades bancàries de dirigents independentistes. La família Cierco ha presentat una demanda de reclamació patrimonial al Govern espanyol per un import de 374.893.151 euros, que és el càlcul de les pèrdues per la destrucció, l’any 2015, de la BPA i de la seva filial Banco Madrid, de les quals eren els màxims accionistes.

UN CAS DE ‘LAWFARE’

Si els testimonis confirmen que la confiscació i liquidació de la BPA i Banco Madrid va ser una operació ordida per la cúpula del PP i executada il·legalment per la “policia patriòtica”, aleshores aquest cas prendrà una nova dimensió. Els bancs de la família Cierco haurien estat víctimes d’una conspiració política per “rebentar-los” i accedir així als seus comptes, que va comptar amb la col·laboració del Govern andorrà de Toni Martí.

Caldrà saber quines són les conclusions que redacti la comissió d’investigació, un cop culmini la fase d’interrogar i escoltar els testimonis. Si aquesta tesi quedés contrastada i corroborada, aleshores es podria enquadrar la persecució contra la BPA com un fastigós cas de “lawfare” i, per tant, les seves víctimes -accionistes, directius i empleats- serien, objectivament, susceptibles de ser beneficiaris d’una amnistia, com la que ha aprovat el Congrés dels Diputats espanyol.