Jordi Martí Taulé ha presentat concurs de creditors als jutjats de Barcelona de la seva empresa de gestió d’inversions Qrenta, que va fundar l’any 1993. És la segona vegada que aquest financer declara un ‘pufo’. L’any 2007, com a soci ocult de la companyia andorrana Valora, va protagonitzar la fallida més important de la història empresarial del país dels Pirineus, deixant un forat de 22 milions d’euros.
A Valora, Jordi Martí era el tenedor en usdefruit del 50% de les accions de la societat Gessa que, al seu torn, tenia el 80% d’aquesta gestora d’inversions, fundada per la família Ribas Reig (Andbank) i el banc català Fibanc. A més, s’encarregava directament de la gestió d’uns 50 clients seus que amagaven els diners a Valora, que en realitat operava com una gran rentadora de diners negres i com una estructura “legal” per l’evasió de capitals a Andorra.
INVERSIONS DE “CASINO”
Alguns clients damnificats per l’estafa de Valora van presentar querelles criminals contra els responsables d’aquesta gestora d’inversions. Per aquest motiu, Jordi Martí va ser citat a declarar en dues ocasions a la Batllia, ja que era un dels tres socis de l’empresa en el moment de presentar la fallida voluntària, juntament amb Jordi Jofre (que aleshores era un alt càrrec de Fibanc) i l’andorrà Xavier Felipó, que actuava com a conseller delegat i president de Valora.
LA VALIRA ha tingut accés a les declaracions que va fer Jordi Martí a la Batllia i que donen un enfocament, fins ara inèdit, a l’escàndol d’aquesta gestora d’inversions. Segons la versió d’aquest financer, els problemes que van portar Valora a la fallida van estar ocasionats per les arriscadíssimes inversions en derivats (reverse i leverage) que va fer, des de l’any 2001, Xavier Felipó, sense comunicar-ho als clients ni als seus dos altres socis. De manera sistemàtica, Xavier Felipó va amagar durant sis anys les copioses pèrdues que van provocar aquestes inversions de “casino”, fins que la “bomba” va esclatar a començaments del 2007.
EL PARE VOLIA ARREGLAR LA SITUACIÓ
En les seves declaracions a la Batllia, Jordi Martí va relatar la reunió que van mantenir els tres socis el 2 de gener del 2007, quan Xavier Felipó va confessar-los que Valora estava arruïnada. Segons el seu testimoni, Xavier Felipó va assegurar que “volia intentar buscar diners a nivell familiar” i que “la seva família estava disposada a cobrir els deutes” originats per la seva nefasta gestió. Més endavant, va ratificar que “el pare de Xavier Felipó volia arreglar la situació” i que, en aquest sentit, van mantenir una reunió amb Crèdit Andorrà.
Però aquesta predisposició no es va arribar a concretar mai, ja que, segons la versió de Jordi Martí, “posteriorment, la situació es va complicar”. El cert és que la família de Xavier Felipó no va cobrir el forat de Valora i que els 400 clients damnificats només van recuperar una part de les seves inversions, després que els liquidadors judicials, Raül Gonzàlez i Jordi Alcobé –que van cobrar 400.000 euros per fer aquesta tasca-, venguessin els actius de la companyia.
LA IMPUNITAT DELS “POTA NEGRA”
Dels tres socis de Valora, la Batllia només ha imputat, finalment, Xavier Felipó, que a més s’ha declarat insolvent. Recordem que aquesta estafa es va produir fa més de 13 anys i que, des de fa més de dos anys, el sumari està paralitzat i no hi ha data de celebració del judici oral. Segons l’apreciació dels damnificats que van decidir emprendre accions judicials contra els responsables d’aquesta fallida, sembla que hi ha “interessos superiors” perquè aquest cas quedi aparcat indefinidament a la Batllia i caigui en l’oblit.
Xavier Felipó és membre d’una família andorrana de “tota la vida” (a la foto, la casa Felipó, a l’avinguda Meritxell), amb importants contactes a alt nivell, i l’escàndol afecta directament l’Andbank, que era el banc a través del qual circulava tota l’operativa en diners negres de Valora. El fet que la gran majoria de damnificats siguin ciutadans estrangers –en la seva gran majoria, catalans- tampoc ha ajudat a fer avançar la instrucció sumarial.
Però aquesta actitud passiva de la Batllia juga en contra de la imatge internacional d’Andorra, ja que queda retratat com un país on regna la inseguretat jurídica i on, si ets un “pota negra”, estàs protegit per la impunitat. En aquest sentit, una de les persones estafades, la clienta número 1.289, va presentar el mes d’octubre passat un recurs d’empara al Tribunal Constitucional per denunciar aquesta inexplicable i injustificada demora i exigir que la Batllia i la Fiscalia facin la seva feina, es tramitin les diligències pendents de realitzar i es fixi una data per l’obertura del judici oral.
