Des de fa més 12 anys, la Batllia d’Andorra manté obert un sumari per l’estafa de la gestora d’inversions Valora, que va presentar fallida voluntària el 2 de gener de l’any 2007. Aquesta entitat va provocar un forat de 22 milions d’euros a causa d’una esbojarrada estratègia d’inversions en derivats i futurs i va deixar a l’estacada els seus 400 clients, en bona part ciutadans catalans.
Com va posar de manifest l’auditoria realitzada pel perit judicial Philippe Riu, a Valora no hi havia cap mena de control preventiu contra el blanqueig de diners. Això va fer que es convertís, de fet, en una “rentadora” de diners negres i que molts dels clients afectats per l’estafa hagin acceptat, emprenyats però resignats, la liquidació que van fer els administradors concursals.
Però una de les persones damnificades, la clienta número 1.289, va invertir a Valora els estalvis, perfectament legals i declarats, de la seva vida laboral a l’estranger i no ha volgut acceptar aquesta monumental presa de pèl. Des de fa anys, ha emprès una dura batalla als tribunals andorrans per intentar recuperar els diners que, sense el seu coneixement ni autorització, van dilapidar els responsables de Valora.
INTERESSOS INTOCABLES
Andorra és un país petit on hi ha determinats interessos que són intocables i, en aquest sentit, la justícia és també un “cachondeo”. El sumari del cas Valora, que ocupa 24.455 folis, ha passat per les mans de sis batlles (jutges) diferents. Les últimes diligències daten del 26 de juny de l’any 2017 -fa 27 mesos- i no hi ha data fixada per a la seva conclusió ni per l’obertura del judici oral contra l’únic imputat, Xavier Felipó, expresident i conseller delegat de Valora, que a més és insolvent.
La clienta número 1.289 està escandalitzada i indignada amb el pèssim funcionament de la justícia andorrana. Ara, acaba de presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional on denuncia que, en el seu cas, es produeix una gravíssima vulneració del “dret a un judici de durada raonable” que contempla l’article 10 la Carta Magna andorrana.
L’AVAL DE LA JURISPRUDÈNCIA
En el recurs d’empara que ha presentat davant el Tribunal Constitucional d’Andorra, l’advocat Antoni Riestra -que representa els interessos d’aquesta clienta catalana de Valora- mostra la seva estupefacció per la passivitat de la Batllia i de la Fiscalia en la instrucció del sumari del cas Valora. Abans de formular aquest recurs d’empara, Antoni Riestra es va adreçar oficialment en tres ocasions al jutjat n. 1 de la Batllia per requerir que donés resposta a les diligències que hi ha pendents de tramitar des de fa més de dos anys. Silenci.
El més xocant és aquesta insòlita inactivitat. Davant la petició de noves investigacions per part de la clienta n. 1.289 de Valora, la Batllia ni les ha admès a tràmit ni tampoc les ha rebutjat. Quelcom semblant passa amb la Fiscalia, que hauria d’haver presentat el seu preceptiu informe i, de manera incomprensible, tampoc no fa la seva feina. Hom diria que hi ha interès que aquest sumari quedi congelat sine die i que el judici no s’arribi a celebrar mai.
Però l’advocat Antoni Riestra i la seva clienta catalana no donen el braç a tòrcer. Estan molt esperançats que el Tribunal Constitucional els concedeixi aquest recurs d’empara i estiri les orelles a la Batllia per tal que agiliti la tramitació del sumari del cas Valora. Els avala la nombrosa jurisprudència de l’Alt Tribunal andorrà sobre casos semblants on s’han vulnerat drets fonamentals.
LA COMPLICITAT D’ANDBANK
La gestora d’inversions Valora va ser fundada l’any 2000 per Reig Patrimonia -una societat familiar de l’excap de govern d’Andorra, Òscar Ribas Reig (foto)- i el banc català Fibanc, que anys més tard va ser comprat pel grup italià Mediolanum. Aquesta societat mixta permetia que els seus clients espanyols poguessin traslladar discretament els diners a Andorra sense córrer el risc de passar per la duana i ser enxampats.
Aquest mecanisme d’evasió es feia a través del compte 777 de Valora, que en realitat era una caixa forta de Fibanc on es guardaven els diners negres en efectiu. Amb el sistema de compensació, aquests diners anaven a parar al compte òmnibus de Valora a l’entitat andorrana Andbank, de la qual és fundadora i accionista principal la família d’Òscar Ribas Reig.
El problema d’aquest invent tan enginyós va ser la persona a qui se li va encomanar la direcció de Valora, Xavier Felipó, que va fer una gestió totalment irresponsable i demencial i va provocar la fallida de l’empresa. Però Xavier Felipó és membre d’una família molt influent d’Andorra, igual que els Ribas Reig i, ja no diguem, Manuel Cerqueda, el president de l’Andbank. És per això que el sumari de l’estafa de Valora s’ha deixat podrir a la Batllia.
