Jordi Pujol volia que Andorra fos un “paradís fiscal”

Per Siscu Baiges i Jaume Reixach

0
1284

Andorra és un país clau en la geografia personal i política de Jordi Pujol. El descobriment del fet que ell i la seva família van tenir, durant anys, una fortuna amagada en bancs andorrans va precipitar la confessió del 25 de juliol del 2014, quan va admetre l’existència d’una deixa llegada pel seu pare, Florenci Pujol, fora d’Espanya. Aquesta confessió va accelerar les investigacions de l’Audiència Nacional, que han culminat, de moment, amb la imputació de tot el clan Pujol i la caiguda als inferns de la imatge pública de l’expresident de la Generalitat.

Per això resulta molt rellevant el document que publiquem en aquesta notícia, procedent de l’arxiu privat d’un antic col·laborador íntim de Jordi Pujol que EL TRIANGLE està exhumant en les últimes setmanes (Els Papers secrets). Es tracta d’una carta, datada el 10 d’octubre del 1994 i adreçada a dues persones de la seva màxima confiança, en la qual l’expresident de la Generalitat defensa la conveniència que Andorra esdevingui un paradís fiscal, de la mateixa manera que Mònaco, Luxemburg, Liechtenstein o les illes del Canal.

Cal assenyalar que, en el moment d’escriure aquesta carta, el seu fill primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, ja feia temps que traficava carretades de diner negre, procedent de la corrupció, cap a Andorra, on hi tenien comptes xifrats la seva mare i els seus germans. Per això, l’apel·lació final –“Coneixeu el tema?”– denota un grau de cinisme superlatiu.

També sobta que Jordi Pujol vinculés la viabilitat de la independència d’Andorra al fet que fos un paradís fiscal, de manera preferent al servei dels interessos d’Espanya. Aquest país dels Pirineus –amb seient a les Nacions Unides i el català com a llengua oficial– sempre va ser una prioritat estratègica de l’expresident de la Generalitat, que va intentar, de manera reiterada, influir en els destins de l’Estat andorrà.

En el text d’aquesta carta crida l’atenció que Jordi Pujol utilitzi l’eufemisme “molla” per referir-se a “paradís fiscal”, que és com es coneixen, arreu del món, els territoris que tenen secret bancari i una ínfima pressió fiscal per als estrangers que hi dipositen els seus diners, majoritàriament de procedència il·lícita. Un exemple més de la doble moral pujolista.

ELS CINC BANCS, PRINGATS

Per la seva banda, el jutge José de la Mata, titular del jutjat d’instrucció n. 5 de l’Audiència Nacional, ha decidit ampliar 18 mesos més la investigació sobre la fortuna amagada de la família Pujol. El sumari es va encetar el mes de gener de l’any 2013, quan Victoria Álvarez va ratificar la declaració que havia fet a la policia sobre els negocis de Jordi Pujol Ferrusola i el tràfic de diners a Andorra que havia vist amb els seus ulls.

Durant aquests més de sis anys, la Fiscalia Anticorrupció i la Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera (UDEF) de la policia espanyola han rastrejat mig món al darrere del tresor del clan Pujol. I s’han trobat algunes sorpreses.

Per exemple, que tota la banca andorrana està contaminada per l’esbojarrada operativa dels Pujol amb les muntanyes de diners que movien. Fins ara, s’havia constatat –gràcies a les comissions rogatòries– que Jordi Pujol Ferrusola, el fill primogènit, va començar l’any 1990 a portar diners a la Banca Reig (posteriorment denominada Andbank). Tota la família, incloent-hi l’expresident de la Generalitat, va tenir comptes xifrats en aquest banc, fins que l’any 2010 els nous directius d’Andbank els van obligar a tancar-los, en ser “persones políticament exposades”.

Una part de la fortuna dels Pujol va ser transferida, aleshores, a la Banca Privada d’Andorra (BPA), que la va camuflar darrere de cinc fundacions radicades al paradís fiscal de Panamà. Després de la confessió de Jordi Pujol, el 25 de juliol del 2014, aquests diners van ser repatriats a Espanya.

Però la investigació del magistrat José de la Mata ha permès constatar que Josep Pujol Ferrusola també amagava diners a MoraBanc, a través de la Fundació Paty, constituïda a Panamà. També s’ha descobert que el ciutadà andorrà Francesc Robert actuava com a testaferro de Jordi Pujol Ferrusola i que tenia al seu nom comptes a Crèdit Andorrà i al Banc Sabadell d’Andorra. Aquests bancs van ser utilitzats per les inversions del primogènit del clan Pujol en casinos d’Amèrica Llatina i per avalar proveïdors de les campanyes electorals de Convergència.

Els cinc bancs andorrans estan en el punt de mira del jutge José de la Mata. Està convençut que encara guarden molts secrets sobre el cas Pujol, i per això ha enviat una nova tongada de comissions rogatòries.

Per més informació, vegeu http://lavalira.eu/tota-la-banca-andorrana-esta-esquitxada-per-la-investigacio-judicial-del-cas-pujol/