La Plataforma unitària en defensa de la Sanitat Pública a Catalunya, Marea Blanca, es fa ressò de les mancances actuals que pateixen els usuaris de la sanitat a les comarques de l’Alt Pirineu i Aran.
A través del testimoni d’un veí de la Seu d’Urgell, s’explica com la falta d’especialitats mèdiques obliga, en alguns casos, a haver de ser atès a l’hospital de referència, l’Arnau de Vilanova de Lleida, havent d’assumir la persona les despeses del transport i manutenció, sense que els Serveis Socials de l’Ajuntament ni del Consell Comarcal s’han facin càrrec en la majoria de les situacions.
També se’n parla de la fuita de professionals; d’inversions sota mínims al sector o de suposades negligències i responsabilitats mai assumides des de la direcció de la Fundació Sant Hospital.
Pel seu interès reproduïm textualment la carta:
Eren els anys 80, els anys del projecte olímpic quan es va decidir fer un canal de rem (Parc del Segre) a la Seu d’Urgell per a poder ser subseu olímpica. Aquí a la Seu el debat era entre invertir en aquestes instal·lacions olímpiques o modernitzar el Sant Hospital de la Seu. Finalment es va deixar sota mínims la inversió en l’actualització de l’Hospital que ha quedat una mica arcaic per poder atendre les necessitats de la població.
Moltes de les especialitats mèdiques s’han atès a l’hospital de referència, l’Arnau de Vilanova de Lleida, sense que es tingui en compte a la població i la despesa enorme que suposa per als ciutadans desplaçar-se fins a Barcelona o Lleida, 160 quilòmetres, despesa de benzina i pèrdua de temps. Així la falta d’especialitats a l’Hospital de la Seu ha suposat una pèrdua d’atenció als usuaris (només compensat per l’esforç dels seus treballadors i treballadores).
Tot això ha comportat que l’administració local(ajuntament) hagi aconseguit que les queixes dels ciutadans no apareguessin publicades als mitjans de comunicació existint una mena de censura al respecte i por o prudència per part de la gent afectada aquí a l’Alt Urgell, havent-hi hagut casos greus com, per exemple, la mort d’un home que va deixar viuda i fills o el meu cas que, a causa d’una negligència de la direcció de l’hospital, estic a punt de perdre la vista.
I no diguem les dificultats existents per al transport sanitari, havent de pagar-se molta gent el servei de taxi, ja que no poden conduir com és al meu cas per problemes de vista.
