L’escriptor i cineasta lleidatà Carles Porta –ben conegut pel seu remarcable llibre “Tretze cases i tres morts” sobre els conflictes sagnants de la muntanya de Tor- ha denunciat en el seu blog l’abús que perpetra la companyia Andorra Telecom amb els incauts turistes i visitants que fan servir els seus dispositius mòbils quan viatgen al Coprincipat. Explica la història d’un amic seu, l’Octavi, que, de la nit al dia, es va quedar sense línia telefònica perquè l’empresa Orange li reclamava una factura de 3.977 euros, suposadament originada per l’estada, durant dos dies, de la seva filla de 15 anys a Andorra. Tot i que la noia assegura que només va fer servir el telèfon aprofitant el wi-fi gratuït de l’hotel on s’hostatjava, la companyia proveïdora va exigir-li el pagament d’aquesta exagerada factura si el client volia que li restablissin el servei.
A les pàgines de defensa dels consumidors a Internet es poden trobar innombrables queixes de ciutadans espanyols i catalans que s’han trobat en situacions semblants a la que denuncia Carles Porta que va patir el seu amic Octavi. “Facturassos” de més de 700 euros per passar només unes hores al país –per negocis, per fer “shopping” o per esquiar- és la desagradable sorpresa que, al cap d’uns dies, reben de les seves companyies operadores de telefonia molts visitants que no han tingut la previsió de d’apagar el móbil o de desconnectar la recepció de dades en passar la frontera de la Farga de Moles. Fer servir el wi-fi suposadament gratuït no és garantia de res, com constaten els testimonis d’alguns damnificats.
En un país ultraliberal com el Coprincipat dels Pirineus, on els treballadors pateixen l’absència de drets sindicals, resulta que el servei telefònic és un monopoli estatal i aquesta posició hegemònica provoca que els clients, nacionals i estrangers, siguin les víctimes propiciatòries de la política tarifària absolutament escandalosa que aplica la companyia Andorra Telecom. També és un contrasentit clamorós que els turistes, que són la principal font d’ingressos del país, siguin vilment atracats per l’empresa pública de telecomunicacions si pretenen mantenir-se connectats via telefònica.
Les dades canten: l’any 2015, Andorra Telecom va facturar 98,6 milions d’euros, dels quals 43,6 milions procedeixen dels ingressos per itinerància. Els 32,4 milions de beneficis que va obtenir la companyia estatal van ser absorbits íntegrament pel govern de Toni Martí per intentar quadrar els pressupostos. El preu del “roaming” que s’aplica al Coprincipat és 200 vegades més car que el que hi havia fins ara a la UE –que quedarà eliminat a partir d’aquest pròxim 15 de juny- i les tarifes que s’apliquen als estrangers europeus equivalen a les que costa fer servir el mòbil des de l’Afganistan o Austràlia.
La hipocresia del govern de Toni Martí és feridora. Es gasta una milionada en fer promoció per atraure el turisme amb l’excusa dels bons preus i, un cop aquí, Andorra Telecom rebenta la butxaca dels visitants si gosen fer servir el telèfon. Reclama a Brussel·les una política d’integració a la UE i en un capítol tan elemental com és la llibertat d’empresa i l’accessibilitat de les telecomunicacions manté un monopoli impresentable que vulnera les directrius comunitàries. Diu que promou una reforma fiscal per tal que els rics paguin impostos i el que fa és sagnar els usuaris de la xarxa telefònica, amb independència de quina sigui la seva renda.
Arreu d’Europa s’ha fet famosa l’estafa nigeriana, que funciona des de fa anys, consistent en enviar cartes des d’aquest país africà prometent fabulosos beneficis a canvi de la tramesa de diners… que els incauts que piquen ja han vist prou. L’escàndol del “roaming” que s’aplica al Coprincipat fa que l’estafa andorrana comenci a ser coneguda “urbi et orbi”.
