Fecundació, embaràs, d’embrió a fetus, després nadó, nou mesos i entrega de la criatura. La maternitat subrogada s’està convertint en un laberint jurídic, i a Espanya no s’hi posen d’acord ni polítics, ni pares demandants, ni associacions feministes ni gairebé ningú. Tot continua en uns llimbs legals en què els nens són objecte de bescanvi entre uns i altres. Mentre prospera la legalitat, que ha enfrontat PP i PSOE en una picabaralla política, Instagram s’omple d’orgullosos pares que alaben les bondats dels ventres de lloguer, per a desesperació dels col·lectius feministes que argumenten que la dona no és un pot on s’hi pugui posar una llavor a germinar.
PSOE, PP i Podem no en treuen l’aigua clara, en aquest tema, només Ciutadans s’hi ha posicionat completament a favor. Les esquerres es debaten entre el progressisme que abanderen els col·lectius gais i la mercantilització de la dona que denuncien les feministes. Les dretes, entre el clam de l’església assegurant que és una ignomínia i la possibilitat d’“arreglar problemes de molta gent” que argumentava Esperanza Aguirre. La Generalitat ha anat un pas més enllà i concedirà permisos de maternitat i paternitat a aquells pares que hagin fet servir un ventre de lloguer per gestar un nadó, sempre que es faci en un país amb tots els permisos. Enfrontats o no, tots han trobat un punt que els uneix. En cas que fos legal, la maternitat subrogada a Espanya hauria de ser altruista, sense cap mena d’intercanvi econòmic.
Tenir un fill ha deixat de ser una prerrogativa femenina, els ventres de lloguer han obert la porta: parelles gais que ara poden tenir un fill “propi”, dones que no poden tenir fills o dones que no volen passar pels problemes d’un embaràs. El quid de la qüestió és que l’embaràs s’ha resumit en un pur tràmit del qual molts en treuen profit. Cristiano Ronaldo, Ricky Martin, Miguel Poveda, Miguel Bosé, Tita Cervera, Nicole Kidman, Elton John, Sharon Stone… són alguns dels centenars de personatges famosos que han tingut fills a través d’un ventre subrogat, i és que pagant Sant Pere canta.
Espanya no permet, de moment, la gestació subrogada i aquí entra directament el mercadeig. Dels 200.000 dòlars que costa als Estats Units fins a opcions més econòmiques, com els 50.000 euros d’Ucraïna, tot un ventall d’opcions a les quals han optat les 1.500 parelles espanyoles que han estat pares a través d’un ventre de lloguer.
LA RULETA DELS PAÏSOS
La legalitat varia segons el país en què es busqui la mare de lloguer. Al Regne Unit existeix aquest tipus de maternitat des de fa uns 30 anys i està regulada per llei, no pot ser comercial. Als Estats Units les lleis permeten contractes de gestació i les mares, un cop finalitzada l’operació, no tenen cap dret sobre l’infant. Tot al contrari que passa a Espanya, França, Suècia o Alemanya, en què la dona que pareix una criatura és la seva mare legal. La sempre educada Canadà no admet la fórmula del contracte comercial, però sí l’altruista i de cobrir les despeses derivades de l’embaràs, fet que ha donat lloc a regals en forma d’esplendorós xec. A Austràlia, pagar a una gestant és un delicte.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
