L’arquebisbe Joan-Enric Vives, copríncep d’Andorra, ha tingut un paper molt destacat en la protecció i promoció de l’entitat Seminari del Poble de Déu (SPD), segons han informat fonts eclesiàstiques consultades per LA VALIRA. Aquesta associació va ser dissolta l’any passat per ordre de l’Arquebisbat metropolità de Barcelona, d’acord amb la Congregació de la Fe, després de detectar i constatar que s’hi feien pràctiques sectàries i sexuals contràries a la doctrina de l’Església catòlica.
L’associació Seminari del Poble de Déu va ser fundada per Paco Casanovas l’any 1969 i promovia una visió particular del cristianisme que fomentava les relacions sexuals entre els seus membres com a via d’exaltació mística. A la mort del seu líder carismàtic, l’any 2002, l’entitat, que sempre ha estat molt vinculada a les comarques pirinenques, va passar a ser presidida, fins a la seva dissolució, per la ceretana Lourdes Campi.
L’any 2014, davant els indicis de presumptes irregularitats, l’Arquebisbat de Barcelona va obrir una investigació en profunditat sobre l’ideari i les activitats del SPD, sota la direcció del consiliari Joan Planellas i la supervisió del visitador Rvd. P. Germán Arana. Després de concloure aquesta tasca, l’Arquebisbat de Barcelona va emetre l’any passat el decret 11/7, amb data 15 d’abril, en el qual s’ordenava la prohibició fulminant d’aquesta entitat en considerar que funcionava com una secta contrària als principis de l’Església catòlica.
Segons van explicar aleshores des de l’Arquebisbat de Barcelona, es va comprovar que el Seminari del Poble de Déu feia “una interpretació de la fe que implica una tergiversació de l’afectivitat entre home i dona marcada per la negació del pecat en pràctiques sexuals que l’Església entén com a desordenades i que topen amb la tradició catòlica. Aquestes pràctiques es farien per apropar-se a un estat místic i les haurien exercit alguns membres referents d’aquesta comunitat, consentides i entre adults. Tot plegat derivava al gnosticisme, una doctrina filosòfica i religiosa que barreja creences jueves i orientals amb les cristianes i que es va dividir en diverses sectes que deien que tenien un coneixement misteriós i esotèric de la fe. Aquesta filosofia era comuna entre els membres interns del Seminari del Poble de Déu, però no hauria transcendit als responsables de l’Església, fins que es van obrir les investigacions”.
CONTROL DEL SANTUARI DE NÚRIA
En l’exercici de les seves funcions com a bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, l’arquebisbe Joan-Enric Vives va quedar enlluernat per aquesta secta i va emparar el seu funcionament, fins al punt de confiar a un dels seus membres la direcció espiritual de l’emblemàtic santuari de Núria, que depèn del bisbat. En efecte, el 12 d’octubre de l’any 2005, Joan-Enric Vives va presidir la solemne cerimònia d’ordenació sacerdotal de Joan Parera, un membre del Seminari del Poble de Déu, en la qual va permetre que tinguessin un protagonisme destacat els directius de l’entitat, encapçalats per Lourdes Campi.
En una entrevista publicada al butlletí oficial Església d’Urgell, el mateix Joan Parera confirmava la seva pertinença a aquesta associació, de la qual se’n mostrava molt orgullós, i explicava que formava part d’aquesta comunitat des que tenia 16 anys (!). Deia Joan Parera: “Com a membre intern del Seminari del Poble de Déu, visc en comunitat des dels 16 anys. Això és un regal per a una persona cristiana, perquè el cristianisme és família, és una taula, una casa. I aquest viure i pregar en comunitat, per a mi, està lligat a la forma de viure la fe, on es troba també la relació home-dona, tant en el celibat (com és el meu cas) com en el matrimoni. Què seria de Pere sense Maria? No ens ho podem imaginar”.
Malgrat la fulminant prohibició d’aquesta secta, Joan Parera continua en l’actualitat com a responsable religiós del santuari de Núria, sense que l’arquebisbe Joan-Enric Vives hagi pres cap determinació en concordança amb la gravetat dels fets imputats i provats per la investigació eclesial. Aquest fet s’afegeix a altres escàndols que marquen la trajectòria de Joan-Enric Vives, com els ulls grossos que va fer amb els abusos sexuals denunciats a la Casa de Santiago quan era rector del Seminari de Barcelona, la protecció que va donar a un capellà detingut i condemnat per possessió de pornografia infantil o la polèmica gestió del riquíssim llegat deixat al Bisbat d’Urgell per la difunta Maria Mestre (casa Molines).
