L’Alt Pirineu i l’Aran, a la cua de Catalunya en recollida selectiva de residus el 2018

0
227

Les comarques de Lleida, de l’Alt Pirineu i l’Aran van registrar un índex de recollida selectiva de residus del 37% durant el 2018, xifra que les situa a la cua de Catalunya on la mitjana va ser del 41,8%, i lluny de l’objectiu del 50% establert per la Comissió Europea per a l’any 2020.

Amb el porta a porta, el Pallars Sobirà, amb un 57,29%, va ser la comarca lleidatana amb millors resultats, mentre la Cerdanya (24,86%) va registrar l’índex més baix de reciclatge. La generació de residus municipals en l’àmbit territorial va augmentar un 4,4% en relació amb el 2017, arribant a les 206.409 tones.

Això suposa 1,3 kg/habitant/dia, per sota de la mitjana catalana (1,4 kg/habitant/dia). L’impacte del turisme va tornar a situar la Val d’Aran al capdavant, amb 848 kg/habitant/any, mentre les Garrigues (405 kg/habitant/any), va ser la comarca que menys residus va generar.

La Val d’Aran es manté des del 2002 com el territori que més residus genera de l’àmbit de Ponent, Alt Pirineu i l’Aran. La segueixen el Pallars Sobirà, la Cerdanya i l’Alta Ribagorça, comarques amb una incidència important del turisme que també les situa per sobre de la generació mitjana de residus de Catalunya, segons les dades facilitades  per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).

Pel que fa a residus recollits selectivament, el percentatge a l’àmbit territorial va ser del 37%, per sota de la mitjana catalana i lluny de l’objectiu establert per la Comissió Europea per a l’any 2020, que és assolir un 50% de reciclatge sobre els residus generats.

La comarca lleidatana que més separa és el Pallars Jussà, però la Segarra, l’Alt Urgell, el Pla d’Urgell i l’Alta Ribagorça també van assolir el 2018 percentatges per damunt de la mitjana de Catalunya en separació de residus.

El porta a porta

La implantació del porta a porta a gairebé el conjunt de la comarca del Pallars Sobirà s’ha traduït en un increment dels índexs de recollida selectiva, passant del 30% del 2014, abans de la posada en marxa d’aquest sistema de recollida, al 57,29% del 2018. Per contra, la Cerdanya es manté per sisè any consecutiu com la comarca de l’àmbit de Ponent, l’Alt Pirineu i l’Aran, amb un índex més baix 24,86%).

Tost ha destacat l’increment que ha registrat el Segrià, després que l’octubre del 2018 es comencés a implantar gradualment el porta a porta a 22 municipis de la comarca, mentre en altres es van col·locar noves illes de contenidors. D’aquesta manera, s’ha passat del 28,59% el 2017, a un 32,45% el 2018, tot i que s’espera que l’índex de recollida selectiva a la comarca creixi considerablement aquest 2019.

Pel que fa als residus destinats a tractament finalista (dipòsit controlat o incineració), un 62,98% dels residus municipals que es van generar el 2018 a Lleida, Alt Pirineu i Aran van ser fracció resta, és a dir, residus barrejats i no recollits de forma diferenciada. En concret, van ser unes 130.000 tones, de les quals 125.673 tones van anar a l’abocador, i 4.347, a incineració.

Augment gradual del cànon sobre la disposició de rebuig

A Catalunya, l’any 2010, l’import del cànon –que s’afegeix al preu del tractament de residus- era de 10 euros per cada tona de fracció resta destinada a dipòsit controlat. Aquest 2019, aquest import és de 41,3 euros, en el cas dels residus que van a parar l’abocador, i de 20,6 euros, si es valoritzen energèticament a través de la incineració. L’any 2020, l’import del cànon serà de 47,1 euros, i de 23,6 euros, respectivament, mentre el 2024 portar un quilo de residus a l’abocador suposarà un cost de 78 euros.