Junts i ERC es tiren els plats a Llívia per permetre triplicar els sous dels regidors

0
2548

L’alcalde de Llívia, Elies Nova (ERC) ha autoritzat en sessió plenària, per aprovar el nou cartipàs municipal, triplicar les nòmines que rebran mensualment -en relació a la legislació anterior- els membres de l’equip de govern format per Endavant Cerdanya, Llívia Futur i els mateixos republicans. Totes tres formacions que es van presentar sota una mateixa llista electoral van aconseguir 5 regidors mentre que la segona forca més votada representada pels postconvergents de Junts va obtenir 4.

Segons ha denunciat a través d’un comunicat Junts x Llívia, la partida destinada a pagar els sous dels càrrecs electes amb responsabilitats de govern tindrà un cost anual de 163.738,30 € que és tres vegades superior al del mandat precedent.

Tanmateix els republicans aconsegueixen implementar la fórmula establerta en molts municipis de l’Alt Pirineu, com ara el de la Seu d’Urgell, que fixa salaris elevats sense dedicació exclusiva als membres de les corporacions locals permetent, al mateix temps, que els alcaldes i els regidors puguin realitzar altres activitats professionals sigui en els àmbits públics o privats.

D’aquesta manera les retribucions aprovades per als càrrecs electes a aquest municipi de la Cerdanya permetran que el seu batlle, Elies Nova amb un 90% de dedicació rebi 38.207,02 €; Roger Alsina (50%) 21.226,12 €; Josep Ramon Rotllant (60%) 25.471,34 €; Jaume Tuset (50%); 21.226,12 € i Elena Folch (40%) 16.980,12 €. A aquest muntant econòmic cal afegir els 40.626,80 euros del cost de la seguretat social. Si algun d’aquests regidors acabés cotitzant en una altra administració, cobraria un mínim de 600 € de l’Ajuntament de Llívia.

Polèmic alcalde 

El batlle Nova va ser objecte en l’anterior legislatura pels insults que va dedicar a la Colla Castellera de la Cerdanya per haver-se negat a realitzar actes en favor dels polítics empresonats. En concret, l’alcalde va qualificar a alguns membres de l’entitat “d’inadaptats i intolerants” per no voler “perdre 15 minuts per fer un pilar, per defensar els nostres presos polítics”. Fins i tot en un dels seus escrits els va enviar literalment “a la merda”.

La resposta dels integrants dels castellers ceretans va ser contundent a l’hora de ratificar que volien mantenir-se al marge de qualsevol disputa política. I en aquest sentit van defensar com “associació apolítica” no estar obligada “a fer una actuació coordinada per un partit polític, sigui quin sigui”.