Toni Martí és un professional de la política, en la pitjor expressió del terme. Va ser escollit conseller general l’any 1994, quan tenia només 31 anys, i des d’aleshores (ara en té 54) no ha deixat de viure a costa de l’erari públic, bé sigui com a diputat, com a cònsol d’Escaldes o com a cap de govern. Tot i que la seva professió és la d’arquitecte, ja fa moltíssims anys que va abandonar l’escaire i el compàs i es dedica en cos i ànima a la vida política.
Però tot té un començament i un final i, després de dos mandats consecutius al capdavant de l’executiu andorrà, Toni Martí no pot tornar a presentar-se a les pròximes eleccions. El seu salari mensual, segons dades de l’any passat, supera amb escreix els 6.000 euros mensuals (concretament, 6.629 euros). De què viuran ell i la seva família –té dona i tres fills- quan hagi de plegar forçosament del seu càrrec?
Segons fonts de l’oposició consultades per LA VALIRA, aquesta és la veritable raó del misteri que envolta la data de la convocatòria de les pròximes eleccions, un cop constatat que la legislatura està exhaurida i que no hi ha temps per tancar els múltiples fronts legislatius que hi ha oberts, tot i la majoria absoluta de DA. “Toni Martí té problemes econòmics personals i necessita imperiosament els més de 6.000 euros que cobra cada mes per poder fer-hi front”, assenyala un líder polític amb una llarga trajectòria de servei al país.
“Tinc constància que el cap de govern està molt preocupat davant la perspectiva de quedar-se sense cobrar el sou oficial i que, per això, està allargant tot el que pot la seva continuïtat en el càrrec. Convocarà eleccions quan ja no li quedi cap altre remei i, en aquests moments, la seva màxima preocupació és garantir-se una cadira un cop deixi el govern que li reporti una important retribució econòmica per continuar mantenint-se ell i la seva família”, assegura un altre dirigent polític andorrà.
Les fonts consultades per LA VALIRA coincideixen en assenyalar que Toni Martí no disposa d’un coixí econòmic per afrontar amb calma els mesos següents a la seva sortida del govern. “A més, sap que no podrà reprendre la seva tasca professional com a arquitecte. Tots aquests anys que s’ha dedicat a la política l’han deixat fora del sector i està completament rovellat. És impensable que, un cop deixi el govern, torni a obrir el seu despatx d’arquitecte”, afirma una altra persona que coneix els laberints del Consell General.
Les angoixes econòmiques personals de Toni Martí, més que cap altre factor polític, estan condicionant els “tempos” de les institucions democràtiques andorranes. No és només la manca d’un candidat per part de DA. La decisió final que condiciona aquesta agònica legislatura és determinar quin serà el “modus vivendi” futur de Toni Martí, que amb 54 anys encara és lluny de poder cobrar la pensió de jubilació.
Atesa la delicada situació del sector financer andorrà és inviable que pugui ser “col·locat” per algun banc un cop abandoni el govern. Es comenta que Toni Martí podria aspirar a ocupar un càrrec de representació diplomàtica a l’exterior (preferentment, Llatinoamèrica, per la seva dona), però per això és essencial que DA torni a guanyar les eleccions, cosa que cada dia és més incerta, com apunten les últimes enquestes.
En allò que coincideixen les fonts consultades per LA VALIRA és que el calendari electoral està hipotecat per les urgències econòmiques personals del cap de govern. “Intentarà cobrar el sou fins a l’últim dia i per això allarga i allarga una legislatura que està més que caducada. Aquest impàs que pateix Andorra no té cap altra explicació. Els problemes d’un home no poden posar tot un país contra les cordes”, afirmen.
