El titular del jutjat d’instrucció 38 de la capital espanyola, Juan Antonio Saenz, va dictar el 2 de gener passat una interlocutòria de sobreseïment provisional de les actuacions contra Banco Madrid i set dels seus membres del Consell d’Administració (entre els quals hi figuraven els germans Ramon i Higini Cierco i Joan Pau Miquel) per un presumpte delicte de blanqueig de capitals. La querella va ser presentada per les societats Marine Intruments SA i Luiniaski, SL.
El magistrat considera que l’entitat, matriu de Banca Privada d’Andorra (BPA), “no ha cometido por acción u omisión ningún ilícito ni penal ni administrativo contra la normativa sobre prevención de blanqueo de capitales”. Pel que fa a les persones investigades la interlocutòria afirma que no hi ha indicis o proves suficients que demostrin la seva suposada complicitat amb clients considerats sospitosos.
En aquesta mateixa línia, el document judicial, al qual ha tingut accés LA VALIRA, reafirma la interlocutòria del 13 de febrer de 2017 de l’Audiència Provincial de Madrid en la qual fa una clara diferenciació entre les operacions que “hayan podido realizar clientes de Banco de Madrid (que no són objecte d’aquest procediment) i “las conductas imputables a la cúpula directiva i a su órgano de dirección”.
Les diligències dutes a terme per un perit judicial demostren que “Banco de Madrid tenía procedimientos de control, de prevención de blanqueo, aun cuando considero que era un sistema con deficiencias, afirmó igualmente que desde se incorporó a la entidad bancaria la nueva dirección (investigados) se incrementó exponencialmente el número de personas destinadas a verificar el cumplimiento normativo de prevención (hasta seis)”.
A més, s’assegura que es van contractar a experts externs independents (KPMG i Deloitte) per garantir les mesures de prevenció de blanqueig de capitals.
El perit també va confirmar que els sistemes informàtics de Banco Madrid i BPA estaven completament separats i no vinculats, detectant-se deu operacions sospitoses, tot i que les indagacions es van centrar en una relacionada amb el consell d’administració i referida a un ciutadà rus, Andrei Petrov i la seva empresa DDC, SL.
Així i tot, la interlocutòria del jutge no considera provada la suposada implicació de l’empresari amb operacions de blanqueig, ja que només es té constància de la demanda d’un préstec d’1 milió d’euros a l’entitat bancària.
Ara els querellants disposen d’un termini de cinc dies per presentar un recurs d’apel·lació davant el mateix jutjat d’instrucció.
Cal recordar que les sospites sobre un presumpte delicte de blanqueig de capitals va motivar el mes de març de 2015 l’actuació del Departament del Tresor dels Estats Units en el cas de BPA i va concloure amb la intervenció del Banc d’Espanya pel que fa a Banco Madrid.
