La doble moral andorrana davant la prostitució

Redacció

0
1407

La publicitat de la prostitució en els mitjans de comunicació andorrans es castigarà amb sancions de fins a 30.000 euros. Així serà d’aquí a uns sis mesos, quan entri en vigor una modificació de l’article 151 del codi penal que proposen els tres grups parlamentaris que donen suport al Govern: Demòcrates per Andorra (DA), Liberals d’Andorra (L’A) i Ciutadans Compromesos (CC).

No obstant això, la nova legislació no podrà evitar els anuncis d’aquests serveis que s’acaben oferint a Andorra i que tinguin origen en mitjans escrits i webs estrangers no tindran cap persecució punitiva. Així doncs, la proposta garanteix l’eliminació dels anuncis classificats als mitjans de comunicació en territori andorrà, però no és cap aval que la publicitat desaparegui completament.

La nova normativa fixarà una pena per als anunciats que pot ascendir fins als 30.000 euros o bé fins al triple del valor del benefici obtingut en el cas que aquest sigui superior. En canvi si és la mateixa persona qui es fa publicitat i es prostitueix no s’estaria cometent cap delicte malgrat que a Andorra, la prostitució està prohibida, perseguida i penalitzada.

La hipocresia està servida, ja que a ningú s’escapa que l’ofici més antic del món s’exerceix al Principat especialment en cercles d’alt poder adquisitiu. En aquests casos són persones de fora del territori que acostumen a participar en festes privades.

Els clients potencials amb menys recursos econòmics es traslladen fins a la Seu d’Urgell o altres municipis pròxims on el negoci és molt rendible. Un gran nombre de pisos de la capital alturgellenca formen part de la xarxa dedicada a la prostitució, especialment freqüentada per nois joves, homes que sobrepassen la cinquantena i persones de la tercera edat.

La major part de les dones que exerceixen la prostitució són d’origen asiàtic i de països sud-americans i ho fan en unes condicions deplorables explotades per màfies clandestines. Pel que fa al preu dels serveis acostumen a cobrar una mitjana d’uns 40 euros per una hora, dels quals, els seus caps es queden la majoria, uns 30 euros, els altres 10 són per a elles.

Mentrestant, les autoritats municipals i eclesiàstiques miren cap a una altra banda com si aquesta problemàtica no anés amb ells, segurament perquè al capdavant hi ha més homes que dones.