Dissabte passat llegia una notícia que em va cridar l’atenció. Jordi Galobardas, el president del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris (AGIA), avisava que si l’administració no movia fitxa per flexibilitzar la Llei del Sòl, acabarà havent-hi manca d’oferta d’habitatges en un futur i, en conseqüència, una pujada dels preus. “Si no podem satisfer la demanda que tenim incipient, en un altre moment, més endavant, podríem trobar-nos situacions d’inflació perquè precisament no es pot satisfer aquesta demanda”.
No deixa de semblar-me estrany, ja que és sabut per tots que a Andorra hi ha una gran quantitat de pisos buits. Jo mateix visc en una urbanització, que era a estrenar just abans que esclatés la bombolla immobiliària allà pel 2007, i gairebé no tinc veïns.
Intentem desglossar l’article …
L’AGIA es va sumar a la petició, articulada a través de la Confederació Empresarial (CEA), de constructors, promotors i propietaris de béns immobles reclamant al Govern un seguit de modificacions de la legislació vigent. “Tirar endavant un pla parcial és molt llarg, massa; el tema administratiu és molt complex i car, i pensem que hi hauria d’haver més facilitats per part de les autoritats, de les diferents administracions, per reduir i escurçar aquests terminis i que fos més econòmic i fàcil de fer”, afirma.
Home, estaria bé que practiquessin el que prediquen, tot i que en aquest cas seria més aviat el que demanen. Però no ens vindria malament a tots els seus futurs inquilins que recordessin aquestes ajudes que tant reclamen, a l’hora d’establir els preus de compra i venda d’aquests immobles. Dic, encara que sigui per una vegada …
Galobardas assenyala que la demanda és incipient però recorda que ja hi ha falta d’oferta en “alguns productes en concret”, i cita els habitatges d’alt standing. “De producte de luxe al centre n’hi ha poc; en general, al centre hi ha una mancança i caldria construir més en aquesta zona”, assegura.
Ahhhh. Ara entenem millor les coses. O sigui que la qüestió no és que en un futur tindrem inflació perquè no es podran cobrir les necessitats de la gent normal, del poble, vaja. El gran problema és que aquest “turisme de qualitat” al qual tant li agrada el Govern, a través de Turisme, “convidar a venir”, aquest turisme sembla que està començant a conquerir les nostres “costes” i ara és imperatiu donar-li a la maquineta de fer bitllets, dic … de posar totxos.
Tampoc importa la quantitat de pisos buits que aquests empresaris immobiliaris posseeixen i que no li poden llogar, ja no diguem vendre, a ningú. Tornem a omplir de grues el paisatge, però això sí, d’alt standing.
També assenyala que de “productes destinats al lloguer, convindria que se’n fessin més”. En aquest sentit, recorda la problemàtica que es va viure amb els temporers l’hivern passat.
Llàstima que el senyor Galobardas passi per alt que aquest problema que esmenta amb els temporers va estar delimitat per la creixent especulació que es fa amb els lloguers dels pisos, exigint-li a una persona que ve al país a treballar, els preus que el mercat turístic immobiliari demanda en llocs com Airbnb.
En definitiva, que certes coses sembla que no canviaran mai i com la memòria és molt fràgil quan es tracta de diners, de fer diners, perdó, el risc de repetir els mateixos errors del passat segueixen al seu lloc, expectants.
Mentrestant, nosaltres, els simples mortals, aprofitem el moment i gaudim veient les muntanyes i els arbres, abans que les grues ens mengin el paisatge, una altra vegada.
