El 2 de gener de l’any 2007, Xavier Felipó es va presentar voluntàriament a l’INAF per declarar la fallida de la gestora d’inversions Valora, de la qual en aquells moments era president i conseller delegat. Tot seguit, es va iniciar un procediment judicial a la Batllia per aquesta presumpta estafa que avui, 12 anys després, encara no està tancat i resta pendent de la vista oral.
La fallida de Valora va ser la primera crisi d’una entitat financera andorrana. El forat provocat amb les eixelebrades inversions d’alt risc que feien els responsables de la gestora ha estat quantificat en 22 milions d’euros i ha deixat uns 400 damnificats, que han perdut bona part dels diners que hi van invertir.
UN SUMARI A LA NEVERA
Resulta inconcebible que, 12 anys després, el sumari del cas Valora encara estigui pendent de judici. És una demora inacceptable que posa greument en qüestió el funcionament de la justícia andorrana i abona les sospites que hi ha una “mà negra” que protegeix els interessos de Xavier Felipó i dels seus còmplices en aquesta presumpta estafa per evitar que siguin jutjats.
Qui i per què guarda a la nevera el sumari del cas Valora i dilata la celebració del judici? A qui li interessa que el voluminós expedient judicial d’aquesta presumpta estafa que hi ha la Batllia, que acumula 24.455 folis, es podreixi i caigui en l’oblit?
EL PAPERÀS D’ENRIC CASADEVALL
El president del Consell Superior de Justícia d’Andorra, Enric Casadevall (foto), no pot romandre mut i inactiu davant aquesta anòmala letargia d’un sumari judicial, que ja ha passat, fins ara, per les mans de sis batlles instructors, dificultant la seva correcta tramitació i conclusió. El màxim òrgan jurisdiccional del sistema judicial andorrà disposa d’un Servei d’Inspecció que vetlla per la diligència i correcte funcionament de l’administració de justícia. En el cas Valora, el Servei d’Inspecció brilla per la seva insòlita indolència.
Casos de moltíssima més complexitat, com el de la Banca Privada d’Andorra (BPA), s’han instruït amb un bon ritme processal, amb menys de tres anys entre l’inici del procediment i l’obertura del judici oral. Per això, els 12 anys que porta el sumari de la fallida de Valora a la Batllia són, objectivament, un escàndol que desacredita l’autoritat i el funcionament del Consell Superior de Justícia.
CARTA D’UNA PERSONA DAMNIFICADA
Una de les moltes persones que han estat afectades per la fallida de Valora ha fet arribar a LA VALIRA aquestes reflexions, que reproduïm a continuació:
“Es podria imaginar algú que a Andorra hi hagués algú que havent estafat 22 milions d’euros, a més de “regalar” a clients/amics seus 600.000 euros, no hagi estat jutjat en 12 anys? Doncs no cal que s’ho imaginin. Això passa a Andorra i el subjecte en qüestió es diu Xavier Felipó Codina.
Es compleixen 12 anys de la intervenció de la gestora de patrimonis Valora, sense que sembli que hi hagi cap voluntat per part de la Batllia d’esclarir aquest cas. La instrucció portada a terme per la Batllia es pot qualificar certament de matussera. Els canvis de batlle instructora han estat constants. Les desimputacions que s’han fet dels altres implicats -els accionistes Jordi Jofre, Jordi Martí i l’entitat financera Fibanc- s’han fet amb afirmacions falses, desestimant proves o no seguint pistes crucials.
L’entitat va ser fundada l’any 2000 conjuntament per Fibanc i Reig Patrimonia (Andbank), també soci de Fibanc en aquells moments. Malgrat que aquest grup va sortir ràpidament de la gestora de patrimonis, va col·laborar durant tota la vida societària de Valora en el tràfic de diners en efectiu de l’entitat, que canalitzava els diners negres recollits a la caixa forta que Valora tenia a Fibanc, a Barcelona. Casualitat o no, quan Xavier Felipó va ser inhabilitat per exercir càrrecs mercantils , la seva dona, Núria Rocamora Pujol, que treballava per Josep Pujol Ferrusola, es va incorporar a l’Andbank amb el càrrec de directora de comunicació.
En els sis anys d’activitat de Valora, fins al 2 de gener del 2007, Xavier Felipó va cobrar oficialment 600.000 euros. Malgrat això, era insolvent quan la gestora de patrimonis va ser intervinguda. A part de l’embargament dels seus béns inexistents, cap altra mesura cautelar va ser dictada i Xavier Felipó no ha trepitjat ni un sol minut la Comella.
La majoria d’inversors de Valora eren no residents, mentre que Xavier Felipó és d’una família amb importants vincles amb la família Ribas de l’Andbank. La lectura que podem extreure de tot plegat és que la seguretat jurídica pels inversors internacionals és inexistent al Principat quan compromet segons quines persones i grups econòmics. La dilació en la instrucció ha portat els seus fruits. Xavier Felipó va arruïnar nombroses famílies, que, després de tants anys d’instrucció, han exhaurit els seus recursos econòmics per poder fer front a les despeses jurídiques que comporta l’intent de fer prevaler els seus drets davant d’aquesta presumpta estafa.
És evident que no hi ha gens d’interès al Principat en jutjar aquest cas. Si fos una pel·lícula de gàngsters, pensaríem que Xavier Felipó és presumptament un home de palla de poders fàctics que el protegeixen a canvi de la seva impunitat. Però no ho és, oi?”
