En l’agenda clau del cas BPA també hi surt un gestor de Mora Banc

Per Jaume Reixach

0
1736

El judici de la Banca Privada d’Andorra (BPA), que està ajornat sine die pel Tribunal de Corts, té un protagonista central: l’empresari valencià Rafael Pallardó. L’agenda confiscada per la policia espanyola a aquest comerciant de marroquineria és el document probatori que va falcar la detenció i empresonament, el 13 de març del 2015 i durant gairebé dos anys, de Joan Pau Miquel, exconseller delegat de la BPA, i la imputació de 25 exempleats d’aquesta entitat bancària, que han d’anar a judici.

Rafael Pallardó Calatrava i el seu pare, Rafael Pallardó Cabrelles, són uns vells coneguts de la banca andorrana i de la Batllia. A més de la BPA, també han tingut comptes i han operat, des de fa  més de 30 anys, a través de Mora Banc, Crèdit Andorrà i Andbank. Així consta en un informe, datat el 4 d’agost del 2014, del Grup de Delinqüència Organitzada i Blanqueig de la policia d’Andorra, fet per encàrrec de la batlle Núria Garcia Val i al qual ha tingut accés LA VALIRA.

UNA COMPENSACIÓ DE 126.000 EUROS

En l’agenda intervinguda a Rafael Pallardó Jr., on hi consten els moviments comptables que feia entre Espanya/Andorra pel sistema de compensació, hi surt el nom de “Joan Pau” i aquesta és la prova que va enviar Joan Pau Miquel a la presó. Però en aquesta agenda hi havia altres noms i altres operacions de compensació, que en aquell moment no estaven prohibides explícitament per la legislació andorrana.

En aquesta agenda –a la qual ha pogut accedir LA VALIRA– també hi figura, per exemple, el nom de Josep B…., un conegut gestor de Banca Mora. Segons les anotacions de Rafael Pallardó Jr., aquest empleat bancari va intervenir en una compensació de 126.000 euros, tenint com a contrapart els diners lliurats a Madrid per un ciutadà xinès, anomenat Yang Wei.

És a dir, l’agenda de l’empresari valencià ha estat la pedra angular a partir de la qual la Batllia va procedir a engarjolar Joan Pau Miquel i a imputar 25 exdirectius i exempleats de la BPA. Però en aquesta agenda també hi figurava un empleat de Mora Banc que feia el mateix i que mai no ha estat imputat ni interrogat pel tàndem format per Alfons Alberca & Canòlic Mingorance, els executors de la implacable ràtzia judicial contra la BPA. Per descomptat, la direcció executiva de Mora Banc tampoc no ha estat investigada ni castigada per encobrir l’operativa de blanqueig de diners que feien els Pallardó, pare i fill.

L’OPERACIÓ EMPERADOR

Rafael Pallardó Jr. va ser detingut per la policia espanyola el 16 d’octubre de l’any 2012, en el marc de l’Operació Emperador, instruïda pel jutge Fernando Andreu, de l’Audiència Nacional. En aquest sumari s’investigava l’enorme bossa de frau fiscal que es va detectar al polígon Cobo Calleja de Fuenlabrada (Madrid) per part d’un grup de societats dirigides per l’empresari Gao Ping.

El frau consistia en la manipulació del volum de les importacions de mercaderies de la Xina que feia el grup de Gao Ping, ja que només en declarava a Duanes una petita part. Aquesta pràctica fraudulenta generava grans quantitats de diners negres, que eren enviats, per diversos mètodes, a la Xina.

Un dels camins que va fer servir el grup de Gao Ping per fer arribar aquesta muntanya de ‘cash’ –calculada en uns 70 milions d’euros anuals- a la Xina era a través de la banca andorrana, gràcies a la seva opacitat i a la vigència del secret bancari. Els Pallardó, pare i fill, que tenien relacions comercials amb empresaris xinesos, van posar a disposició d’aquesta trama d’evasió de diners negres el seu coneixement i la seva infraestructura bancària a Andorra, on hi tenien, des de feia molts anys, comptes xifrats i dipòsits, com feien milers d’empresaris i ciutadans espanyols per evitar pagar impostos.

15 COMPTES EN QUATRE BANCS

Arran de la detenció de Rafael Pallardó Jr. l’any 2012 i de la documentació que se li va confiscar, el jutge Fernando Andreu va instar una comissió rogatòria internacional (CRI) a Andorra, seguint el rastre dels diners negres del grup encapçalat per Gao Ping. La batlle Núria Garcia Val va tramitar aquesta CRI i va demanar a la policia que rastregés els comptes dels Pallardó a Andorra.

El resultat d’aquesta investigació va demostrar que aquests empresaris valencians, pare i fill, tenien 15 comptes a diverses entitats bancàries del Principat. Concretament:

*Cinc comptes a Mora Banc, el primer dels quals va ser obert per Rafael Pallardó Cabrelles l’any 1989

*Tres comptes a Crèdit Andorrà, el primer obert l’any 1991

*Cinc comptes a la BPA, el primer obert l’any 2008

*Dos comptes a l’Andbank, el primer obert l’any 2007

Per això, és lògic i normal que en l’agenda on Rafael Pallardó Jr. hi anotava les seves operacions de compensació que feia hi aparegués el nom d’un gestor de Mora Banc. Allò que ja no és tan lògic ni normal és que, pel mateix motiu, la Batllia només empresonés i imputés l’exconseller delegat, exdirectius i exempleats de la BPA:

EL TESTIMONI DE CÀRREC ES RETRACTA

Després de la nota del FinCen del 10 de març del 2015, on es denunciaven les pràctiques financeres irregulars de la BPA, Rafael Pallardó Jr. va fer una declaració “voluntària” a la policia andorrana on va explicar les operacions d’evasió de diners de la trama xinesa de Gao Ping que havia fet a través d’aquesta entitat bancària. L’any 2016, Rafael Pallardó Jr. es va retractar d’aquesta declaració davant la policia andorrana i va afirmar que l’havia feta “pressionat” i “manipulat” pels fiscals espanyols del cas Emperador –que també portaven les investigacions del cas Pujol-, contra els quals va presentar una querella criminal, que posteriorment va ser arxivada.

La Sala del Penal de l’Audiència Nacional va decretar, el desembre de l’any passat, el tancament de la peça principal del sumari del cas Emperador, on es quantifica el frau de la trama empresarial de Gao Ping en 17 milions d’euros. Però la Fiscalia Anticorrupció va demanar noves proves pericials que encara no han estat aportades a la causa i això ha situat aquest procediment en els llimbs.

EL FISCAL GENERAL ESTÀ NERVIÓS

En principi, i en espera que arribin els últims informes d’Hisenda, l’Audiència Nacional només ha apreciat un delicte de frau fiscal en les activitats d’aquest empresari xinès. Si això s’acabés confirmant, la causa principal del sumari de la BPA que s’instrueix a Andorra s’ensorraria com un castell de cartes.

D’aquí el nerviosisme que exhibeix últimament el fiscal general, Alfons Alberca (foto). Sap que si l’Audiència Nacional espanyola tanca definitivament el cas Emperador només com un delicte fiscal farà un ridícul estratosfèric, que l’abocaria a la dimissió o cessament, ja que aquesta figura no estava contemplada en el Codi Penal andorrà quan va ser intervinguda la BPA (es va introduir l’any 2017). Per tant, tots els estranys moviments que s’estan produint al voltant del cas Gao Ping a l’Audiència Nacional i del cas BPA a la Batllia andorrana estan estretament interconnectats i cal tenir molt present aquesta clau per interpretar-los.

Alfons Alberca necessita desesperadament que els seus col·legues espanyols de la Fiscalia Anticorrupció –José Grinda i Fernando Bermejo- el “cobreixin” i forcin una dura condemna contra l’empresari xinès Gao Ping. Només d’aquesta manera podrà justificar la seva contundent represàlia contra els exdirectius i exempleats de la BPA. Per això els judicis del cas Emperador i del cas BPA estan empatanegats i Alfons Alberca és el primer interessat en la seva demora, en espera del veredicte definitiu de l’Audiència Nacional espanyola.