Tot i que el president de la Generalitat, Quim Torra, ha admès aquest dilluns que la Vall d’Aran té dret a l’autodeterminació en tant que “nacionalitat”, els partits que conformen l’actual Conselh Generau són partidaris, a hores d’ara, de no deslligar-se de Catalunya. En aquesta línia les formacions araneses han reiterat la voluntat de la Val de mantenir i desenvolupar el seu autogovern dintre del marc català.
Els tres grups amb representació al Conselh – Convergència Democràtica Aranesa (CDA), Unitat d’Aran (UA) i el Partit Renovador d’Arties-Garòs (PRAG) defensen, tot i que amb matisos, la pertinença territorial de la Val a Catalunya i a l’Estat espanyol.
Durant el procés sobiranista català, CDA s’ha mantingut pròxima a les tesis de l’antiga CDC, ara PDeCAT, fins al tram final, quan amb el referèndum il·legal de l’1 d’octubre els seus dirigents van plantejar dubtes sobre la seva participació i sobre l’impacte del debat en l’economia aranesa, molt lligada al turisme i amb molts visitants procedents de l’Estat espanyol.
Per la seva part, UA -partit associat al PSC- ha mantingut una posició molt crítica des del primer moment, tot i reconèixer teòricament el dret a l’autodeterminació dels pobles. El PRAG, per la seva banda, és un grup local que actua de manera coordinada amb UA.
Els grups aranesos veuen a l’horitzó una possible reforma de la Constitució Espanyola, i proposen que quan es faci s’hi inclogui l’especificitat de la Val d’Aran i un augment del seu autogovern.
Actualment, la Constitució Espanyola no reconeix ni l’Aran ni la seva llengua ni institucions. El Conselh Generau, d’origen medieval i recuperat el 1993 a través de la primera llei d’Aran, va ser abolit en el segle XIX amb la instauració de la divisió provincial espanyol
El territori d’Aran es va integrar a la província de Lleida sense cap de les seves institucions vigents: ni el Conselh Generau ni la divisió local, que no coincideix amb els municipis instaurats en aquella ocasió.
La cambra legislativa catalana va aprovar l’any 2015 l’actual Llei d’Aran que en la seva disposició primera recull que “el Parlament de Catalunya reconeix el dret del poble aranès a decidir el seu futur”. És, per aquesta raó, que el president Torra ha asseverat que “reconeixem la nacionalitat aranesa i, per tant, a aquella cultura, a aquell poble, la possibilitat que té, si arribat el moment ho desitja, d’autodeterminar-se com ho reconeixem per al conjunt de la nació catalana”.
