Els acords polítics que no siguin competència dels ajuntaments seran anul·lats pel Suprem

0
2457

Igual que va succeir amb el Tribunal Constitucional que va limitar la capacitat política del Parlament de Catalunya per posar en dubte la forma de l’Estat, ara un altre òrgan judicial, el Tribunal Suprem (TS), ha sentenciat que els ajuntaments no poden aprovar declaracions sobre afers que superin les seves competències. D’aquesta manera el TS anul·la un acord del consistori de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) que es declarava “lliure i sobirà”, igual que ho van fer altres de Lleida i Girona.

D’aquesta manera, el Suprem posa una altra línia vermella que considera no poden traspassar els ens locals que, en alguns casos, s’han dedicat més a omplir els punts dels ordres del dia dels plens a debatre les maneres de desconnectar amb l’Estat espanyol que no pas governar i afrontar els problemes reals dels seus municipis.

Per argumentar els límits als ajuntaments a l’hora de fer declaracions polítiques, el Tribunal Suprem s’agafa a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre la declaració de sobirania del Parlament de l’any 2013, la resolució que va definir el poble de Catalunya com un “subjecte polític i jurídic sobirà” amb “dret a decidir”.

Aquesta sentència ho va canviar tot sobre la possibilitat d’expressar-se per part de les institucions representatives: a partir de llavors, totes les declaracions polítiques van ser impugnables davant el TC. Fins a aquell moment, el Constitucional havia mantingut que els actes parlamentaris expressaven la voluntat política del Parlament, però que no tenien “efectes jurídics”.

Declaracions nul·les

El Suprem, però, esmena aquest raonament asseverant que no hi ha qüestió que quedi fora de l’abast jurisdiccional. Malgrat que la Constitució no és militant -segons la mateixa jurisprudència del TC, no s’imposa l’adhesió a l’ordenament jurídic-, el Tribunal Suprem afirma: “No existeix en el nostre dret cap espai franc o lliure de la llei en què puguin actuar els poders públics”.

Citant la sentència del TC sobre la declaració de sobirania del 2013 del Parlament (a la qual igualment s’agafava el TSJC), es reafirma dient que “la primacia incondicional de la Constitució requereix que tota decisió del poder quedi, sense excepció, subjecta” a ella. En relació amb la manca de competència, l’alt tribunal argumenta que els pobles i les ciutats no poden abordar qüestions que tinguin a veure amb la sobirania, com demanar “la fragmentació de l’Estat”.