Search
Close this search box.

El món no és una bombolla

El Principat d’Andorra està preparant la nova llei de la infància i l’adolescència per ser presentada a tràmit parlamentari a mitjans de l’any vinent, amb la intenció d’unificar tota la regulació en aquesta matèria que està dispersa en l’àmbit jurídic i modernitzar-la, per així convertir el país en un referent en la regulació de drets i obligacions als infants i adolescents. I una de les mesures que s’estan tractant és la de la responsabilitat parental. Es preveuen més sancions en l’àmbit administratiu per als pares que no compleixin amb les seves responsabilitats.

Perquè com bé sabem, ser, sobretot adolescent, no és gens fàcil. És una edat en la qual el cos i la ment canvia, les hormones produeixen una revolució corporal i es rebel·len contra tot i contra tots. I és un procés normal, ja que forma part de la creació de la nostra individualitat, per trobar “el nostre lloc en el món”.

És una època en què van descobrir les nostres causes per les quals lluitar i definim els nostres interessos, però moltes d’aquestes coses es troben lligades, en major o menor mesura, pels valors i els costums que només es poden aprendre a casa.

I és aquí on crec que aquest nou projecte de llei té tot el sentit. Els nens i els adolescents són permeables per definició i són els adults, en aquest cas els seus pares, els que han d’edificar certes bases que són les que els definiran en el futur.

Ja s’encarregaran els polítics de definir exactament quines seran les obligacions a complir i quines les sancions, però més enllà dels deures en el terreny material, com pagar una pensió o fer-se càrrec de les despeses de manutenció dels seus fills, els pares mostren el camí a seguir amb les seves accions i és aquí on caldria fer més èmfas

Sembla que ara els nens se’ls cria amb una, a la meva manera de veure les coses, falsa sensació que la vida és un camí de roses i on ells estan immersos en una bombolla dins de la qual res no pot passar. Entenc la intenció, al cap i a la fi, cap pare vol que al seu fill li passi res dolent, però no deixa de ser estrany que en un punt, estiguem “preparant” a les noves generacions per a un món que sabem de manera fefaent que no existeix. Ni les coses són fàcils ni ho tenim tot servit en safata.

Com a conseqüència d’això, els nens creixen amb menys capacitats per gestionar la frustració i si a això li sumem el fet que la tecnologia està canviant la manera que tenen de connectar amb el món i entendre-ho, segurament sigui cada vegada més difícil mostrar-los el camí de valors com la disciplina, el sacrifici i la constància, quan ells tenen absolutament clar que, almenys en el món virtual, les coses són “ara mateix” i amb un clic.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies