El Copríncep d’Andorra i arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives ha retardat fins al darrer minut la suspensió dels 4 capellans de la seva diòcesi que estan sent investigats pel tribunal eclesiàstic per pertànyer a l’extinta organització sectària del Seminari del Poble de Déu (SPD), prohibida des de l’any 2017 pel cardenal de Barcelona, Joan-Josep Omella.
En concret els sacerdots que han estat rellevats són el de Bellver de Cerdanya, Carles Rivas i Melcior Querol, i dos capellans de la rectoria de Ribes de Freser, entre ells el rector del santuari de Núria, Joan Perera, segons avança Diari d’Andorra. L’SDP era una associació de fidels que permetia el sexe sense considerar-lo pecat.
Vives s’ha resistit a acatar la decisió que fa mesos va prendre la Congregació per a la Doctrina de la Fe, que dirigeix el cardenal menorquí Luis Francisco Ladaria –home de la màxima confiança del papa Francesc- tallant de soca-rel les activitats de l’SPD i ordenant que un tribunal eclesiàstic constituït expressament a Vic depuri les responsabilitats de 17 capellans i dues laiques membres d’aquesta associació, que va arribar a tenir més d’un centenar d’adeptes, entre capellans i seglars. Tots ells formen part de les diòcesis de Barcelona, Vic, Tarragona, Lleida i Urgell.
Aquesta setmana l’arquebisbat de Tarragona també va suspendre a tres rectors que exercien a les comarques tarragonines. Un d’ells, era el sacerdot de Tarrés, a les Garrigues.
El mateix va fer el bisbat de Lleida que va rellevar a quatre capellans. A banda de Manel Serradell, rector de les parròquies del Pont de Suert i Vilaller (Alta Ribagorça) també va suspendre a altres dos clergues investigats de la mateixa diòcesi, són dos sacerdots que també havien exercit fa uns anys al Pont de Suert, mossèn J.F. i mossèn D.G. que també pertanyien a l’associació Seminari del Poble de Déu. Mossèn J. F. és capellà d’Alfarràs i D. G. ho era de les Borges Blanques, tot i que s’ha pres un temps sabàtic.
Pel seu possible interès reproduïm a continuació la informació publicada per LA VALIRA el passat mes d’abril sobre el Seminari del Poble de Déu (SPD)
Des de la seva fundació, l’any 1967, aquesta associació, titllada per les autoritats vaticanes d’herètica i sectària, ha estat molt vinculada a les comarques pirenaiques, on tenia dos centres de reflexió i de formació a Camprodon i a Campelles. En concret, la Casa d’Espiritualitat i Cultura de Sant Martí de Campelles, inaugurada l’any 1994, va rebre la visita de l’aleshores bisbe Joan Martí Alanis i de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i la seva esposa, Marta Ferrusola. La Generalitat va subvencionar les obres de reforma d’aquest centre de l’SPD.
Les germanes Lourdes i Rosa Campi, de Músser (la Cerdanya), van tenir un paper fonamental en la fundació i expansió de les activitats d’aquest seminari herètic. A la mort, l’any 2002, del veritable “guru” d’aquesta secta, Paco Casanovas, Lourdes Campi va assumir la presidència de l’SPD fins a la seva extinció forçada, l’any 2017. En una entrevista concedida al digital Catalunya Religió l’any 2010, Lourdes Campi explicava: “A Urgell tenim la presència més gran de preveres, quatre, i un altre que va morir. Portem l’animació pastoral de bona part de la Cerdanya, Ribes de Freser i el santuari de Núria”.
ORDENACIÓ SACERDOTAL A LA CATEDRAL DE LA SEU
Una de les estratègies emprades pels responsables d’aquesta associació per estendre la seva influència era fer la “rosca”, de manera exagerada, als bisbes de les diòcesis on actuaven. Entre altres prelats catalans, l’excopríncep Joan Martí Alanis es va deixar afalagar pel servilisme dels membres de l’SPD i va protegir la seva tasca de proselitisme al bisbat d’Urgell. Aquesta infiltració va continuar i es va intensificar durant el mandat del seu successor en el càrrec, Joan-Enric Vives.
Fins al punt que l’actual arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra va oficiar, el 12 d’octubre del 2005, la consagració sacerdotal d’un destacat membre de l’SPD, Joan Perera, a la catedral de Santa Maria de la Seu. En aquesta cerimònia, segons informava el butlletí oficial Església d’Urgell, hi va assistir la plana major d’aquesta entitat sectària, encapçalada per Lourdes Campi.
CAPELLÀ CUSTODI DEL SANTUARI DE NÚRIA
Joan-Enric Vives ha demostrat que té una especial predilecció per Joan Perera i el va nomenar capellà custodi del santuari de Núria –un dels càrrecs més preuats de la diòcesi-, a més de rector de les parròquies de Queralbs, Sant Martí de Campelles, Sant Sadurní de Fustanyà, Sant Cristòfol de Nevà i Sant Cristòfol de Toses.
Juntament amb Montserrat, Núria és el gran santuari marià de Catalunya. A més, a instàncies de Joan-Enric Vives, el papa Francesc li va atorgar, l’any 2014, la categoria de Basílica Menor.
“PRÀCTIQUES SEXUALS DESORDENADES”
Va ser, precisament, el cardenal Joan-Josep Omella qui va signar el decret 11/7, amb data 15 d’abril del 2017, en el qual s’ordenava la prohibició fulminant de l’SPD, en considerar que funcionava com una secta contrària als principis de l’Església catòlica. Segons van explicar aleshores des de l’Arquebisbat de Barcelona, es va comprovar que l’SPD feia “una interpretació de la fe que implica una tergiversació de l’afectivitat entre home i dona marcada per la negació del pecat en pràctiques sexuals que l’Església entén com a desordenades i que topen amb la tradició catòlica.
Aquestes pràctiques es farien per apropar-se a un estat místic i les haurien exercit alguns membres referents d’aquesta comunitat, consentides i entre adults. Tot plegat derivava al gnosticisme, una doctrina filosòfica i religiosa que barreja creences jueves i orientals amb les cristianes”.
