El copríncep Joan-Enric Vives desafia el Vaticà i el seu càrrec trontolla

Per Jaume Reixach

0
6067

L’arquebisbe Joan-Enric Vives, copríncep d’Andorra, està jugant amb foc i es pot socarrimar. La seva connivència i complicitat amb membres de l’extinta organització sectària del Seminari del Poble de Déu (SPD), prohibida des de l’any 2017, xoquen frontalment amb les contundents instruccions que ha donat la Congregació per a la Doctrina de la Fe, la institució vaticana hereva de la Santa Inquisició que vetlla per l’aplicació de l’ortodòxia dins de l’Església catòlica.

La Congregació per a la Doctrina de la Fe, que dirigeix el cardenal menorquí Luis Francisco Ladaria –home de la màxima confiança del papa Francesc, jesuïta com ell-, ha tallat de soca-rel les activitats del SPD i ha ordenat que un tribunal eclesiàstic constituït expressament a Vic depuri les responsabilitats de 17 capellans i dues laiques membres d’aquesta associació, que va arribar a tenir més d’un centenar d’adeptes, entre capellans i seglars.

El SPD –tot i que tenia ramificacions a Euskadi, Colòmbia i Alemanya- va néixer i tenia, fins a la seva prohibició, el seu principal focus d’activitats a Catalunya, amb presència destacada als bisbats de Tarragona, Urgell, Barcelona, Vic i Lleida.

QUATRE CAPELLANS A LA DIÒCESI D’URGELL

Davant la taxativa actuació de la Congregació per la Doctrina de la Fe,  la Conferència Episcopal Tarraconense –organisme que aplega tots els bisbes de les diòcesis catalanes- va emetre un ambigu comunicat, el passat 14 d’abril, on afirmava que “aquest tribunal ha decidit suspendre de manera preventiva de l’exercici públic del ministeri, però no l’exercici privat, als clergues investigats”. També assenyalava que “si aquest procés canònic portés a descobrir indicis fonamentats de responsabilitat penal en l’àmbit civil, immediatament serien posats en coneixement de les autoritats judicials”.

Dels cinc bisbats afectats per la presència de capellans vinculats al SPD, els de Barcelona i de Vic han procedit a la fulminant separació dels sospitosos assenyalats per la Congregació per a la Doctrina de la Fe. En canvi, l’arquebisbe de la Seu d’Urgell, Joan-Enric Vives ha decidit mantenir en els càrrecs de responsabilitat els quatre capellans de la diòcesi que estan investigats pel tribunal eclesiàstic de Vic.

Des de la seva fundació, l’any 1967, aquesta associació, titllada per les autoritats vaticanes d’herètica i sectària, ha estat molt vinculada a les comarques pirenaiques, on tenia dos centres de reflexió i de formació a Camprodon i a Campelles. En concret, la Casa d’Espiritualitat i Cultura de Sant Martí de Campelles, inaugurada l’any 1994, va rebre la visita de l’aleshores bisbe Joan Martí Alanis i de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i la seva esposa, Marta Ferrusola. La Generalitat va subvencionar les obres de reforma d’aquest centre del SPD.

Les germanes Lourdes i Rosa Campi, de Músser (la Cerdanya), van tenir un paper fonamental en la fundació i expansió de les activitats d’aquest seminari herètic. A la mort, l’any 2002, del veritable “guru” d’aquesta secta, Paco Casanovas, Lourdes Campi va assumir la presidència del SPD fins a la seva extinció forçada, l’any 2017. En una entrevista concedida al digital Catalunya Religió l’any 2010, Lourdes Campi explicava: “A Urgell tenim la presència més gran de preveres, quatre, i un altre que va morir. Portem l’animació pastoral de bona part de la Cerdanya, Ribes de Freser i el santuari de Núria”.

ORDENACIÓ SACERDOTAL A LA CATEDRAL

Una de les estratègies emprades pels responsables d’aquesta associació per estendre la seva influència era fer la “rosca”, de manera exagerada, als bisbes de les diòcesis on actuaven. Entre d’altres prelats catalans, l’excopríncep Joan Martí Alanis es va deixar afalagar pel servilisme dels membres del SPD i va protegir la seva tasca de proselitisme al bisbat d’Urgell. Aquesta infiltració va continuar i es va intensificar durant el mandat del seu successor en el càrrec, Joan-Enric Vives.

Fins al punt que l’actual arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra va oficiar, el 12 d’octubre del 2005, la consagració sacerdotal d’un destacat membre del SPD, Joan Perera, a la catedral de Santa Maria de la Seu. En aquesta cerimònia, segons informava el butlletí oficial Església d’Urgell, hi va assistir la plana major d’aquesta entitat sectària, encapçalada per Lourdes Campi.

CAPELLÀ CUSTODI DEL SANTUARI DE NÚRIA

Joan-Enric Vives ha demostrat que té una especial predilecció per Joan Perera i el va nomenar capellà custodi del santuari de Núria –un dels càrrecs més preuats de la diòcesi-, a més de rector de les parròquies de Queralbs, Sant Martí de Campelles, Sant Sadurní de Fustanyà, Sant Cristòfol de Nevà i Sant Cristòfol de Toses. Segons ha pogut constatar LA VALIRA, aquest capellà continua, avui dia, ostentant aquestes responsabilitats i no ha patit cap represàlia per la seva destacada participació, des de molt jovenet, en el grup del SPD.

Juntament amb Montserrat, Núria és el gran santuari marià de Catalunya. A més, a instàncies de Joan-Enric Vives, el papa Francesc li va atorgar, l’any 2014, la categoria de Basílica Menor. Per això, la presència i continuïtat d’un rellevant membre d’aquesta secta com a rector del Santuari de Núria constitueix un gravíssim desafiament de l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra a les explícites directrius de la Congregació per a la Doctrina de la Fe i al tribunal eclesiàstic de Vic.

L’AUTORITAT DEL CARDENAL DE BARCELONA

Aquesta desobediència al Vaticà pot costar-li cara a Joan-Enric Vives. A la poderosíssima Congregació per a la Doctrina de la Fe no se la “vacil·la” ni s’hi valen mitges tintes. L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol –que també va destacar per la seva protecció a les activitats del SPD- va formalitzar la seva renúncia el passat mes de febrer, després d’unes polèmiques declaracions on relativitzava els casos d’abusos sexuals que s’han produït a la seva diòcesi.

Aquesta setmana està programada una reunió de la Conferència Episcopal Tarraconense que es preveu molt tensa. La presidència d’aquest organisme l’ostentava fins ara el dimissionari Jaume Pujol i el seu secretari general és l’arquebisbe i copríncep Joan-Enric Vives, els dos principals jerarques assenyalats per l’escàndol del SPD. És de preveure que el nou home fort de l’Església catalana –que compta amb el total suport del papa Francesc, de qui és amic personal-, el cardenal de Barcelona, Joan-Josep Omella, farà valer la seva indiscutible autoritat.

“PRÀCTIQUES SEXUALS DESORDENADES”

Va ser, precisament, el cardenal Joan-Josep Omella qui va signar el decret 11/7, amb data 15 d’abril del 2017, en el qual s’ordenava la prohibició fulminant del SPD, en considerar que funcionava com una secta contrària als principis de l’Església catòlica. Segons van explicar aleshores des de l’Arquebisbat de Barcelona, es va comprovar que el SPD feia “una interpretació de la fe que implica una tergiversació de l’afectivitat entre home i dona marcada per la negació del pecat en pràctiques sexuals que l’Església entén com a desordenades i que topen amb la tradició catòlica.

Aquestes pràctiques es farien per apropar-se a un estat místic i les haurien exercit alguns membres referents d’aquesta comunitat, consentides i entre adults. Tot plegat derivava al gnosticisme, una doctrina filosòfica i religiosa que barreja creences jueves i orientals amb les cristianes”.

Des de fa mesos, Joan-Enric Vives està en el punt de mira del Vaticà i és un secret a veus, en cercles eclesials, que el seu càrrec trontolla. No només per la protecció que, desafiant les instruccions de la Congregació per a Doctrina de la Fe, ha donat i dona als quatre capellans de la diòcesi d’Urgell que procedeixen del SPD.

També ha estat acusat de fer ulls grossos amb els abusos sexuals denunciats a la Casa de Santiago quan era rector del Seminari de Barcelona, de condescendència amb un capellà de la diòcesi detingut i condemnat per possessió de pornografia infantil o de la polèmica gestió del riquíssim llegat deixat al bisbat d’Urgell per la difunta Maria Mestre (casa Molines).