Joan Reñé dimitirà avui dijous com a president de la Diputació de Lleida, nou dies després de ser detingut en el marc d’una investigació per suposat finançament irregular de CDC. Llavors va negar haver rebut mai cap comissió ni haver actuat en benefici de ningú, es va negar a declarar davant dels Mossos i va assegurar que en cap cas es plantejava dimitir.
Uns dies després la situació ha canviat. Reñé ha comunicat la seva renúncia a alcaldes i diputats a través d’un escrit en el què assegura que és una “decisió dura però meditada després de les tensions externes i internes”. Així mateix, afegeix que la situació de la darrera setmana ha estat “injustament molt dura” i que les “calúmnies” que se li imputen són “falses i formen part d’una trama”. Reñé acaba l’escrit demanant “temps i confiança”.
Aquesta decisió desactiva la moció de censura que impulsa ERC i que no tenia cap possibilitat de prosperar, ja que per presentar-la es necessita una majoria absoluta de tretze diputats, que només sumen tota l’oposició per complet i ni PP ni els diputats del PSC no estaven disposats a donar-li suport. A més, el diputat de la CUP, Joel Jové, va renunciar al seu càrrec en l’últim ple i la formació està pendent de la presa de possessió de Josep Cabré en la sessió prevista per divendres de la setmana que ve.
Operació policial i judicial
L’operació policial i judicial que va comportar la detenció de Reñé es va saldar finalment amb 24 persones detingudes. Així mateix, es van practicar un total de 6 escorcolls entre els quals hi ha el Palau de la Diputació, la seu de l’Organisme Autònom de Recaptació de Tributs, la delegació de Carreteres a Lleida, l’empresa M.J. Gruas, i l’enginyeria Inalba de Mollerussa.
La causa està oberta des de 2016 per corrupció i enriquiment personal en relació al contracte d’una empresa per part de la corporació municipalista i la porta el jutjat d’Instrucció número 1 de Lleida.L’operació policial i judicial té el seu origen en la investigació d’una denúncia anònima del 2014 sobre suposades comissions a canvi de l’adjudicació d’un contracte per explotar sis plantes depuradores al Pla d’Urgell.
La carta contenia una acta d’una reunió de l’empresa M.J. Gruas en què uns accionistes culpaven uns altres de la mateixa empresa d’haver pagat comissions a Reñé, quan era president de consell comarcal del Pla, al 2010. S’investiga si Reñé i la seva número dos podrien haver cobrat comissions de fins a 11.000 euros per al seu lucre personal.
Paral·lelament també s’està investigant les donacions dels empresaris a CatDem per al finançament de CDC i Unió. Els fets objecte de la investigació podrien ser constitutius de diversos delictes contra l’Administració pública, especialment suborn i el frau en matèria de contractació així com el blanqueig de capitals.
Les actuacions es troben sota secret de sumari. Després de ser posat en llibertat, Reñé va dir que s’havia negat a declarar davant dels mossos i que ho farà quan se li demani davant del jutge.
