Ha passat poc més d’un any des que Josep Maria Piqué prengués possessió del càrrec de director general del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, SAAS, i les diferències amb el ministre de Salut, Carles Álvarez, tant ideològiques com de projecte sanitari, han acabat esclatant. Piqué va ser un càrrec imposat pel mateix cap de Govern, Toni Martí, justament quan va decidir cessar a l’anterior ministra, Rosa Ferrer.
La línia més liberal defensada per Àlvarez no compte amb els suports del nucli dur de l’executiu que es decanta més per les tesis defensades per Piqué d’evitar l’externalització assistencial d’algunes especialitats. El concurs públic per oferir el servei de radioteràpia a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell que, el titular del departament de Salut vol tenir resolt abans de finals d’any, ha estat la gota que ha fet vessar el got.
La direcció actual del SAAS es mostra contrària a aquesta fórmula, ja que, considera que la societat parapública podria perdre el control de l’activitat a l’hora d’introduir, dins del centre hospitalari, un proveïdor de serveis privats que voldria supervisar uns recursos que són propis.
Àlvarez i Piqué defensen interessos diferents. L’Institut Oncològic Baselga, amb qui l’executiu va signar el 2015 un memoràndum d’entesa, és la institució que té més números per donar suport i coordinar l’actual estructura oncològica de l’hospital. A banda del servei de radioteràpia, s’oferiria consulta de quimioteràpia i cirurgia.
Al contrari, Piqué s’estima més la continuïtat d’un model que, en determinades àrees, li permeti seguir vinculat a Barnaclínic, organisme del qual va ser president i conseller fins al setembre del 2016 i del qual actualment figura com ‘representant 143. RRM’ (administrador) en el consell d’administració.
Resulta paradoxal que el conflicte entre Àlvarez i Piqué agafés força justament quan el titular de la cartera sanitària manifestés la seva intenció de posar en marxa, mitjançant un proveïdor extern, l’atenció oncològica i de radioteràpia al Meritxell. Unes especialitats que la branca privada de l’Hospital Clínic de Barcelona està oferint i estan cobertes per la seguretat social andorrana (CASS), és a dir, pel sistema públic.
A tot plegat s’afegeix el malestar existent entre els professionals de l’hospital per la manca de respostes de la direcció a problemes com ara garantir la cobertura de les guàrdies de ginecologia o la falta d’anestesistes, entre d’altres. Les vacants no resulten tan fàcils de cobrir com passava anys enrere, ja que les retallades en sanitat han comportat que no resulti tan atractiu traslladar-se a treballar a Andorra.
