Les denúncies i els decomisos per caça il·legal han crescut el 2017 a les comarques de Lleida mentre que han baixat les infraccions de pesca continental, segons dades dels Agents Rurals. En concret, de denúncies de caça en van posar 292, 11 més que el 2016, i es van fer 283 decomisos, 69 més que l’any anterior. El cap dels Agents Rurals a Lleida, Llorenç Ricou, alerta de l’increment de casos de furtivisme professional al Pirineu, on s’han interceptat en els últims dos anys quatre grups organitzats que havien arribat de fora de Catalunya per caçar il·legalment isards, muflons o cabirols amb armes prohibides.
Pel que fa als decomisos, una de les actuacions més destacades del 2017 va ser la troballa de quaranta galls fers i altres exemplars d’espècies protegides, tots dissecats, en un domicili particular de Canejan, a la Vall d’Aran. Ara es troben en dependències dels Agents Rurals a Lleida mentre el jutjat de Vielha n’investiga la procedència legal. La seva tinença pot constituir un presumpte delicte contra la fauna, castigat amb pena de presó de 6 mesos a 2 anys i multes econòmiques. Una ordre de la Generalitat valora econòmicament cada gall fer amb 1.800 euros.
L’última actuació contra grups organitzats de furtius va ser a mitjans de novembre quan es van denunciar tres homes a Alins (Pallars Sobirà), on havien abatut quatre muflons i un isard, tots mascles, dins la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars i el Parc Natural de l’Alt Pirineu. Els furtius duien una arma amb un silenciador acoblat per evitar ser detectats pel so que produeixen els trets i un aparell de visió que juntament amb les característiques de l’arma els permetia fer captures a molta distància. Un d’ells, veí de Jerez de la Frontera, ja va ser denunciat el novembre de 2016 per pràctiques furtives a la zona. De fet, de xarxes de caçadors furtius professionals com aquesta se n’han detectat tres més des del 2016, en dues actuacions a Alt Àneu i una a Espot, informa el Món.
El cap dels Agents Rurals de Lleida explica que “són gent benestant, jove, preparada físicament que intenten abatre el màxim nombre de trofeus cinegètics a les nostres muntanyes” i afegeix que actuen “com si fos una competició”. Utilitzen armes prohibides com ara fusells d’un sol tret amb silenciador, sovint els acompanyen guies locals i porten roba i vehicles de camuflatge. “Aquests grups organitzats ens preocupen perquè són perillosos, no respecten la normativa i intenten fugir”, assegura Llorenç Ricou. De fet, els tres homes enxampats a Alins també van ser denunciats al jutjat de Tremp per temptativa d’atemptat contra els agents de l’autoritat i escapar del dispositiu muntat per aturar-los.
El grup especial d’antifurtivisme dels Agents Rurals és l’encarregat d’investigar aquests fenòmens i a vegades troben pistes a les xarxes socials on els mateixos caçadors pengen fotos amb els trofeus de caça, encara que els hagin obtingut de forma il·legal. “Si un furtiu no pot esbombar la seva actuació, no és feliç, hi ha un component de risc que els motiva”, remarca Ricou. En tot cas, com que els infractors fan tot el possible per passar desapercebuts, els Agents Rurals demanen col·laboració ciutadana per localitzar-los.
El 2017 els Agents Rurals van interposar 206 denúncies en l’àmbit de caça i protecció dels animals a les comarques de la plana de Lleida i 86 al Pirineu (el 2016 van ser 202 i 79). Les denúncies més freqüents són per ús d’arts i mètodes de caça prohibits (79 a la plana i 14 al Pirineu), com ara xarxes japoneses o abatibles per capturar ocells fringíl·lids, però també n’hi ha una llarga llista per manca de llicència de caça, manca de permís d’armes, per caçar en espais protegits o sense el permís del vedat. Pel que fa als decomisos, se’n van fer 197 a la plana i 86 al Pirineu (el 2016 van ser 121 i 86), principalment d’armes, mètodes de caça il·legals i animals vius i morts.
En el cas de la pesca continental, l’any passat els Agents Rurals van interposar 268 denúncies en llacs, pantans i rius de tota la demarcació, 84 menys que el 2016 i gairebé la meitat que el 2014. Ricou atribueix aquest descens a l’efecte coercitiu de les multes i al fet que cada vegada són més conegudes les infraccions de la nova llei de pesca. La majoria de les denúncies també són per no tenir llicència o permís, utilitzar mètodes o esquers prohibits, o pescar de nit, quan no està autoritzat. Als llacs d’alta muntanya del Pirineu també s’enxampen encara pescadors que sobrepassen el límit de captures de truites. Els decomisos de pesca van baixar de 288 el 2016 a 171 el 2017.
Mentrestant, ja han començat les investigacions amb proves d’ADN i de plomatge per determinar la data de la mort i l’origen geogràfic dels 41 galls fers dissecats localitzats al novembre a la Vall d’Aran juntament amb quatre galls de lira, tres grèvols i un becut, totes espècies protegides. Al Pirineu català està prohibit caçar galls fers des del 1979 però aquesta pràctica sí que està permesa en alguns països de l’est d’Europa com ara Romania. Els animals han estat comissats cautelarment fins que el propietari, veí de Barcelona, en pugui acreditar la seva procedència legal. Si hi ha exemplars que es demostra que són autòctons catalans i que va morir després del 1979 quedarà acreditat que es van caçar de forma furtiva.
