Els promotors de la iniciativa legislativa popular que va portar la renda garantida de ciutadania (RGC) al Parlament de Catalunya se senten estafats per la forma com s’aplica aquest dret subjectiu, la posada en marxa del qual va ser aprovada de forma unànime. Consideren que el departament de Treball que dirigeix Chakir el Homrani (ERC) fa el possible perquè s’atorguin com menys prestacions millor, a més de mentir i ocultar-los dades sobre la seva aplicació.
La renda garantida de ciutadania es va començar a entregar als seus beneficiaris a partir del 15 de setembre del 2017, i des d’aleshores les xifres de concessions i denegacions han estat dificils d’aclarir. Les dades aportades pel departament de Treball han estat sovint confuses o contradictòries. JuntsxCat i ERC mai no van ser entusiastes defensors de la seva aprovació, però van acabar sumant-se a la majoria parlamentària que li donava suport perquè la CUP decantava la balança a favor de la seva implementació.
La comissió promotora de la ILP, que va aconseguir més de 120.000 firmes partidàries de la renda garantida de ciutadania, topa amb un departament de Treball que posa tota mena d’entrebancs a les seves demandes d’informació. Lamenten, sobretot, el gran nombre de denegacions de sol·licituds de l’RGC. En el darrer informe del departament de Treball, presentat el passat 28 de desembre, tres dies abans que s’acabés el termini legal per fer-ho, es reconeix que en el seu primer any de funcionament s’havien aprovat el 10% de les peticions. Entre el 15 de setembre del 2018 i l’11 de gener del 2019, aquestes aprovacions han estat del 21%, segons el mateix departament.
Els principals motius de denegació de l’RGC o dels complements de pensions i prestacions associades a la llei que va aprovar són que es disposi d’ingressos superiors als llindars que estableix, que el titular o algun dels beneficiaris treballi a temps parcial o jornada completa o que no s’acrediti la residència continuada a Catalunya. Segons el darrer informe del departament que dirigeix El Homrani, el percentatge de denegacions de sol·licituds ha estat d’un 56% els darrers quatre mesos. Un 22% estan pendents de resolució o corresponen a ciutadans que hi han renunciat.
