El govern de Toni Martí aposta per crear un servei d’inspecció que s’encarregaria de fer un seguiment i control de les mesures imposades per la UE per poder mantenir l’actual règim d’exclusió duanera del tabac, durant un mínim de vint anys. És a dir, el que proposen des de les files demòcrates és que Andorra es pugui dotar dels mecanismes necessaris per a no tenir que passar pel filtre de l’avaluació directe de les autoritats comunitàries i sigui el mateix Estat andorrà el que supervisi tot els processos per a aquest producte agrícola.
D’aquesta manera, la moratòria o període de carència, podria allargar-se en el temps fins que el Principat no acabi amb la dependència del tabac com una de les seves principals fonts d’ingressos i, alhora, no es produeixi una diversificació cap a altres sectors econòmics la qual cosa, a hores d’ara, es força difícil a curt i mitjà termini que es produeixi si es té en compte l’enfonsament de la seva plaça financera arran dels escàndols protagonitzats per diverses entitats bancàries del microestat.
Tot i que l’executiu del Principat dóna pràcticament per fet que la proposta que va presentar s’enllestirà el pròxim 9 d’octubre a Brussel·les, la signatura no serà tan fàcil d’aconseguir. El nivell d’exigència és molt alt per part dels països directament perjudicats per la competència andorrana, França i Espanya, malgrat les promeses de Martí d’adoptar mesures urgents com ara, per exemple, garantir que no superin els límits dels components bàsics del tabac d’acord amb les directrius establertes per la Unió Europea per impedir que n’hi haguin més elements tòxics dels que ja conté normalment el producte.
Fer l’andorrà a Europa ja no resulta tan fàcil com temps enrere i el cost a pagar és més elevat si es tenen present les actuals necessitats de les arques públiques nacionals. El tabac, envoltat d’impostos, és una gran font d’ingressos i especialment per als estats veïns, que representen pel Principat roques importants en el camí cap a Europa. De poc serviran arguments -poc convincents- com el de retirar la seva publicitat com una de les primeres mesures a adoptar si se signa un acord d’Associació.
