El ministre de Finances i portaveu del Govern Jordi Cinca ha anunciat que es retirarà de la primera línia política quan acabi la legislatura i, alhora, es descarta per ser cap de llista de Demòcrates per Andorra (DA) a les pròximes eleccions.
En declaracions a ATV, Cinca ha manifestat que després de vuit anys necessita descansar i reprendre la vida professional. No obstant això, ha manifestat que a la campanya electoral seguirà al costat de les persones que encapçalin el projecte demòcrata.
Tanmateix ha indicat que ha de fer “un parèntesi” i “si es fa etern, serà que no toca”. Necessita “aquest descans” i pensa “que tenim gent amb molta més empenta i il·lusions renovades per encapçalar un projecte engrescador i guanyador per a les pròximes eleccions”.
Així i tot, el titular de la cartera de Finances deixa clar que no es retira de la política i que farà pinya amb el partit durant la campanya electoral. El portaveu governamental ha apuntat que es mantindrà “al costat dels candidats, ja sigui de la llista nacional com de les parroquials, i em posaré al seu servei per fer campanya, treballar i en la generació dels arguments, com sempre he demanat que es fes quan m’hi he presentat jo”.
Cinca ha estat ministre de Finances durant aquesta legislatura, mentre que a la passada també va ser-ho de Funció Pública. Llavors va ser una de les cares més visibles durant la gestió governamental de la ‘crisi BPA’ i també va haver de batallar amb els funcionaris durant la reforma dels complements de jubilació. En aquesta legislatura ha estat immers en temes judicials relacionats amb la seva suposada implicació a l’empresa Orfund.
La companyia s’autodefineix com a “fonedor i afinador” i es dedicava al tractament de matèries precioses, així com a la comercialització de diamants i lingots d’or procedents de l’Àfrica. Cinca, que dirigia i posseïa el 10% del capital d’Orfund, va fer negocis amb un mandatari africà, Charles Ghankay Taylor, condemnat a 50 anys de presó pel tribunal de la Haia per haver comès abusos i crims contra la humanitat, com diverses violacions massives o l’ús de tropes integrades per nens soldats.
