Sous de 1000 euros a Andorra i suposats lloguers de 500 a la Seu, no donen per viure

0
6610

L’augment del preu del lloguer a Andorra que algunes immobiliàries calculen en un 20% no ha anat acompanyat d’un increment dels salaris tenint en compte que el sou base d’aquest 2018 se situarà al voltant dels 1.017 euros.

A tot plegat cal afegir una escassetat d’oferta d’habitatges de lloguer residencial, la qual cosa comporta que, en la majoria dels casos, en el moment en què s’extingeixen els contractes vigents, els arrendadors incrementen substancialment (moltes vegades arriben a doblar) la renda i, com que els arrendataris no hi poden fer front adequadament, deixen famílies en una situació de precarietat greu, segons explica l’exempresari, Everest Vilaginés.

A més, els arrendadors poden incrementar els preus dels lloguers corresponents a l’augment de l’IPC (aquest any del 2,6%) pels pisos que no han arribat a la finalització del contracte d’arrendament pactat.

El 2016 el Govern demòcrata de Toni Martí va prendre la decisió de suprimir el departament d’habitatge sense tenir cap estratègia nacional d’habitatge, ni cap mesura per afrontar la problemàtica de la seva manca i l’augment de preus dels lloguers.

Les mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges, la denominada llei òmnibus, proposades per l’executiu contemplen la implementació d’un impost sobre els habitatges buits, que recau sobre la propietat d’aquests. S’entén com a pis buit l’habitatge susceptible de ser arrendat i que està desocupat durant com a mínim dos anys.

La base de tributació resulta del nombre total de metres quadrats de superfície útil. Sobre la base de tributació s’hi aplica un gravamen de 5,05 euros per metre quadrat. Un impost de difícil liquidació, ja que actualment no hi ha un registre d’habitatges buits ni un registre de la propietat. Això significa que ni tan sols es pot saber la xifra de pisos buits que hi ha a Andorra, ni els motius de la seva falta d’utilització, ni quants hi ha al país dels Pirineus.

Davant aquest panorama alguns afirmen que la solució és viure a la Seu d’Urgell on les agències immobiliàries asseguren que el preu del lloguer és molt més econòmic, tot i que l’oferta no és tan gran com es vol fer creure. Segons el sector “de cada deu pisos que es lloguen a la capital de l’Alt Urgell, dos són per a treballadors d’Andorra”. Unes dades que, en cap cas, són oficials i, en alguns supòsits, fan referència a andorrans que tenen o volen tenir una segona residència fora del Principat.

Les diferències de preus, en alguns casos de fins a un 50% en el preu de l’arrendament a la Seu respecte a Andorra, no són reals, tenint en compte les dificultats també a aquest municipi per poder accedir a l’habitatge: el preu d’un de 90 metres quadrats està entorn dels 700 euros. Per sota es poden trobar habitatges antics i sense reformar amb unes condicions insalubres.

Quant a salaris, la Seu es troba també en una problemàtica semblant a Andorra. Deixant de banda als empleats públics, de banca i, com no als polítics, els salaris dels treballadors que viuen a la capital de l’Alt Urgell són dels 1.000 euros ( i fins tot no s’arriba) la qual cosa fa també molt difícil l’accés a l’habitatge per a una part important dels alturgellencs.

A tot això cal afegir els impediments de les immobiliàries de la Seu a llogar pisos a persones que no demostrin tenir un cert poder adquisitiu i, en alguns casos, es demana referències personals per decidir a qui es lloga. És a dir, a qui interessa i a qui no arrendar en un municipi demogràficament cada vegada més envellit.