Andorra ja té un nou monopoli: el del joc privat

Per Jaume Reixach

0
1357
Per Jaume Reixach

La decisió del Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ) d’adjudicar la llicència del casino a l’empresa Jocs SA portarà cua. En espera de conèixer amb detall els informes tècnics que han avalat aquesta resolució, hi ha, d’entrada, dos aspectes que grinyolen i sorprenen:

  1. L’oferta presentada per l’empresa que encapçalen Ventura Espot, Enric Pujal i Marc Martos no era, ni de bon tros, la que comprometia una major inversió en la construcció del casino ni la que crearà més llocs de treball, factors de gran importància en una economia que passa greus dificultats com és l’andorrana. Enfront dels projectes de Genting i de Cirsa (associada amb el Groupe Tranchant i Christian Perez), que s’enfilaven cap als 150 milions d’euros, la proposta de Jocs SA es queda en només 15 milions d’euros.
  1. En contra de les més elementals normes de prudència i jurisprudència del món occidental, el CRAJ ha decidit, de facto, atorgar el sector del joc a Andorra a unes mateixes mans. Un dels socis de referència de Jocs SA és Marc Martos, el gerent dels dos bingos que hi ha al país, l’Star’s i el Cristall. Ja que la llei del joc ha contingentat les llicències de bingos i casinos, reduint-les a una en cada modalitat, es pot dir que, a través de Jocs SA, tot el sector del joc estarà controlat per un mateix grup d’interessos. Als tradicionals monopolis de la FEDA i d’Andorra Telecom, que són un niu d’abusos, a partir d’ara Andorra tindrà un nou monopoli: el del joc privat!

La pudor de tupinada s’escampa per les valls de la Valira. Ni l’oferta guanyadora del concurs del casino és objectivament la millor, ni s’ha tingut la cautela elemental d’impedir una situació de monopoli. Al contrari, el CRAJ, a consciència i de manera absolutament irresponsable, ha implantat un insòlit monopoli en un sector que, arreu del món civilitzat, està fonamentat en la lliure competència.

Si Andorra formés part de la Unió Europea, aquesta decisió del CRAJ, organisme que presideix el ministre Jordi Cinca, seria impensable, en nom de la llibertat i pluralitat de mercat. I davant d’instàncies judicials democràtiques, una denúncia per abús de posició monopolística tindria tots els trumfos per guanyar. Però els mateixos que han cuinat aquesta “pastís” són els que s’oposen, amb dents i ungles, a formar part de la Unió Europea. La raó és ben senzilla: les barbaritats que perpetren dia sí i dia també, com ara concentrar el sector de joc privat en unes mateixes mans, Brussel·les mai no les toleraria.

N’hi diuen “especificitat” d’Andorra, quan volen dir caciquisme.

En un article que vaig publicar el passat 16 de gener (!) ja anticipava, a partir d’informacions recollides en diverses fonts polítiques, que l’empresa Jocs SA tenia tots els números de la rifa per emportar-se el concurs del casino. A més, alguns dels socis de l’empresa tenien la poca discreció de gallejar públicament que ja tenien la llicència a la butxaca.

S’ha de tenir barra, però és així: des de fa setmanes, molt abans que el CRAJ fes públic el seu veredicte, Jocs SA ha començat a fer ofertes de feina pel futur casino. Com sabien que guanyarien la llicència? Qui els ho havia dit? Amb qui ho havien pactat? Segons han explicat a LA VALIRA alguns dels empresaris que s’han quedat a la cuneta, el truc d’aquesta tupinada anunciada estava en el plec de les bases del concurs, on hi havia un abús de les valoracions subjectives, fet que aplanava la victòria dels Ventura Espot, Enric Pujal, Marc Martos i companyia.

Malament rai quan, abans que la ruleta comenci a rodar, la llicència del primer casino d’Andorra s’ha concedit amb les cartes marcades. Això no és un Estat democràtic de dret, això és un garito dirigit per tafurs.