Gilbert Saboya i Jordi Cinca, venedors de fum

0
893
Per Jaume Reixach

Andorra està en procés de mutació dels seus pilars  fonamentals. Brussel·les, París i Madrid pressionen i collen. L’economia basada en l’evasió fiscal dels països veïns, el rentat de diner negre i el contraban, que ha donat uns anys de prosperitat al país (bé, a alguns més que a d’altres), està a punt de col·lapsar.

A cuita-corrents, el govern de Toni Martí està buscant alternatives per mantenir els ingressos de l’Estat sense haver de dependre de l’aixeta dels “senyors de la banca”, com fins ara. El foment del turisme i del comerç (Visit Andorra), l’obertura a la implantació d’empreses estrangeres (Invest Andorra) i l’adopció d’una tèbia fiscalitat són les tres línies estratègiques que han impulsat els ministres d’Economia, Gilbert Saboya, i Finances, Jordi Cinca, per sortir d’aquest atzucac que amenaça el benestar de la societat andorrana.

En la seva última compareixença davant dels mitjans de comunicació, el ministre Jordi Cinca va anunciar, cofoi, que des de l’any 2016, s’havien atorgat un total de 1.928 autoritzacions d’inversions estrangeres. En un país de 75.000 habitants, la creació d’aquestes 1.928 noves societats hauria d’haver tingut impacte molt positiu en l’economia i l’ocupació. Però només cal passejar pels carrers i escoltar les converses de la gent per saber que els diners no corren, que no hi ha alegria i que la situació és cada cop pitjor.

Una cosa és el “país de Xauxa” que ens pinten i ens volen vendre els ministres Gilbert Saboya i Jordi Cinca i l’altra és la realitat concreta i patètica que es troben els empresaris estrangers que es creuen la propaganda del govern i s’acosten a Andorra amb la bona voluntat d’implantar-s’hi i fer negocis. Parlem clar:

*Per un estranger, implantar una societat a Andorra és un procés molt lent i costós que pot arribar a trigar més de sis mesos de papers i burocràcia

*Per obrir la societat cal tenir un compte bancari, com és natural. Però l’empresari estranger es troba amb un mur gairebé impossible de saltar davant les surrealistes exigències que li formulen els bancs del país. Cal impedir, òbviament, qualsevol operació de blanqueig –malauradament, habituals en el passat a tota la banca andorrana-, però els obstacles que ha de superar un inversor forà per obrir un compte corrent en el sistema bancari andorrà és una odissea. Es calcula que només ho aconsegueix un 10% dels que ho sol·liciten.

*Una vegada  arribat a aquest punt, el “supervivent” d’aquesta marató ja pot fer funcionar el seu negoci. Però això no és tot: si ha de fer transaccions amb l’exterior, comença un altre calvari. Els cobraments i pagaments que faci l’empresari són objecte d’un sever escrutini per part de l’oficina bancària, fins a extrems absurdament paranoics que endarrereixen o bloquegen l’operativa. Sense anar més lluny, en aquesta angoixant situació s’ha trobat fa uns dies un conegut consultor de comunicació molt amic del govern de Toni Martí i de Crèdit Andorrà…, que ha vist com el “banc verd” li rebutjava, davant la seva impotència i exasperació,  la transferència del pagament d’una feina que havia fet a Mèxic.

El ministre Gilbert Saboya no para de fer viatges per anunciar “urbi et orbi”  la bona nova de l’obertura de l’economia andorrana i dels grans avantatges que hipotèticament  ofereix als inversors estrangers. El govern inverteix milers d’euros en publicitar, a través de les pornogràfiques pàgines del suplement de La Vanguardia –quan costen a l’erari públic?- i de la web actua.ad, les bonances i lloances del país, convidant els empresaris a instal·lar-s’hi i fer-hi negocis.  El ministre Jordi Cinca ofereix davant els mitjans de comunicació unes dades que, a la vista dels resultats tangibles, són una presa de pèl. On són aquestes 1.928 empreses/inversors estrangers?

La realitat és una altra: hi ha empresaris estrangers que han “picat” en aquesta propaganda fal·laç i que, després de superar i suportar mil-i-un obstacles han pres, al cap d’uns mesos, la decisió de marxar, amargats i enganyats, d’Andorra.