Sandrine Morel, corresponsal del diari Le Monde, revela en el seu llibre En el huracán catalán que un responsable de la comunicació de la Generalitat i del PDECat li va dir: “Si comprem dues pàgines de publicitat de Le Monde, escriuràs en el que els teus caps et diguin…”.
La periodista assegura en aquesta obra, que està a punt de sortir a la venda, que la mateixa persona, el nom de la qual no especifica, li presenta com quelcom normal que els mitjans rebin publicitat institucional a canvi del seu suport al procés: “Així funcionen les coses aquí”.
Joan Maria Piqué, responsable de relacions amb els mitjans estrangers de la Generalitat en el moment dels fets descrits per Morel, ha dit que no ha comprat publicitat de cap manera i que no recorda haver mantingut una conversa amb la periodista en els termes que recull el llibre.
Morel, d’altra banda, assegura que Carles Puigdemont li va dir el 2016 que podria fer caure el govern de Mariano Rajoy. També recull al seu llibre que, abans de les eleccions del 2012, un assessor d’Artur Mas li va dir que Catalunya esdevindria “un fangar” i “Vietnam”, els anys següents.
No és l’única revelació dels darrers dies que retrata el procés per part de corresponsals estrangers. Un altre periodista francès, Henry de Laguerie (Europe 1), ha piulat que el govern català oferia entrades pel Camp Nou o una taula al restaurant delsgermans Roca.
Per la seva part, la informadora alemanya Julia Macher ha revelat, durant la presentació del llibre 57 días en Piolín, del periodista català Guillem Martínez, que el govern català va explicar als periodistes forans que no cercaven la independència sinó negociar, i que els corresponsals es van preguntar si els mentien a ells o durant els seus discursos.
En una conversa amb usuaris de Twitter catalans, aquesta periodista ha destacat el manteniment d’un “doble discurs”. Per exemple, indica que mentre el govern de Puigdemont parlava de referèndum i transitorietat, un batlle del PDECat, segons diu, li parlava de la tercera via. “No vam rebre instruccions oficials -respon-, però sí peces que conjuntament indiquen que anava d’una altra cosa“, assenyala amb relació als fets de la passada tardor i la suposada DUI.
“Hi va haver una declaració, una destitució del Govern i ni el cap de setmana ni dilluns passava alguna cosa que feia la impressió de república/desobediència/’defensa de les Institucions’. A mi i a tots els compis amb els que vaig parlar ens va sorprendre bastant”, recorda.
