L’alegre política de màniga ampla que ha tingut la direcció de Crèdit Andorrà envers alguns empresaris durant la llarga etapa en què Josep Peralba ha estat conseller delegat i home fort del banc és una de les causes de fons que han motivat la crisi de capitalització que pateix actualment l’entitat. La vella dita “si tu deus 1.000 euros al banc, tens un problema; si deus 1.000 milions d’euros, qui té el problema és el banc” és ben certa en el cas de Crèdit Andorrà.
Fonts dels treballadors consultades per LA VALIRA, i que volen restar en l’anonimat, asseguren que hi ha un seguit d’empresaris que concentren molt de risc creditici i que això és un llast pel bon funcionament de l’entitat. Aquests treballadors mostren el seu descontentament pel suposat privilegi que això suposa envers la immensa majoria dels clients i que consideren lesiu pels interessos del banc.
Aquesta concentració de risc seria conseqüència de l’agressiva estratègia expansionista impulsada, durant anys, per Josep Peralba per tal de posicionar i consolidar Crèdit Andorrà com el principal banc del país. S’ha donat corda a clients que mereixerien un marcatge més estret i això ha acabat desembocant en un problema sistèmic per la mateixa estabilitat financera del país, tot i que el cap de govern, Toni Martí, acaba de declarar que està “molt tranquil”.
Entre els grans clients que concentren més risc a Crèdit Andorrà –tot i que no vol dir que hagin deixat d’atendre els seus compromisos- hi ha, segons les fonts consultades per LA VALIRA:
*El grup Pyrénées, que presideix Patrick Perez, considerada l’empresa més important del país. L’exconseller delegat de Crèdit Andorrà, Josep Peralba, s’ha incorporat al consell de direcció després de sortir del banc. L’estratègia actual del grup Pyrénées passa per quedar-se amb el Punt de Trobada, que explota la família Cachafeiro i que està en un conflictiu procés de desnonament per part dels propietaris dels terrenys.
*El grup de construcció Heracles, constituït l’any 2005 i que aplega algunes de les empreses més importants del sector (Cevalls, Unitas, Inaccés, Treposa, Transports Daniel, Riba, Eco Grup, Pirinenca de Serveis, Unifor, Àrids Andorrans…). L’any 2013 va fitxar l’enginyer català Lleonard Carcolé com a director general, però la seva gestió va ser un desastre i va perdre diners a cabassos en la frustrada expansió a Catalunya, on ha hagut de tancar la seva filial Heracles International Ventures SL.
*El grup hoteler que dirigeix Josep Areny (casa Calbó), que té com a buc insígnia l’establiment de gran luxe Sport Hotel Hermitage & Spa, a Soldeu. El govern de Toni Martí ha declarat d’“interès nacional” la plataforma que hi ha davant l’hotel i que beneficia directament el negoci d’aquest exconseller general.
*El grup de distribució d’automòbils que dirigeix Antoni Puigdellívol, exministre de Turisme i Medi Ambient en el govern d’Albert Pintat.
*El grup de distribució de roba multimarca Via Moda, fundat pel també exministre Ventura Riberaygua i que actualment està immers en una dura reestructuració laboral i empresarial.
Les turbulències que afecten la cúpula de Crèdit Andorrà, amb la sortida del consell d’administració de Josep Peralba i Maria Reig, ha creat un cert sentiment de desànim entre la plantilla, una part de la qual també és accionista de l’entitat i això perjudica objectivament els seus interessos personals. Els empleats constaten amb tristesa i preocupació com, des de fa unes setmanes, molts clients retiren discretament els seus comptes i dipòsits i busquen aixopluc en altres bancs del país que consideren més segurs.
La sonada intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA), ara fa tres anys, executada de molt mala manera pel govern de Toni Martí i, en especial, pel seu ministre de Finances, Jordi Cinca –exdirectiu i accionista de Crèdit Andorrà-, i per l’exdirectora de l’INAF, Maria Cosan, va provocar una insòlita situació de “corralito” –que encara persisteix-, amb surrealistes cues davant les oficines del banc. Aquesta maldestra confiscació ha deixat una petjada molt traumàtica en la societat andorrana, que està molt “cremada” i espantada davant la possible repetició d’escenaris semblants.
En una decisió que ha estat titllada d’“irresponsable” pel SDP, el ministre Jordi Cinca proposa ara una reducció de la cobertura dels dipòsits bancaris dels 100.000 euros vigents actualment a només 20.000 euros en cas de fallida o insolvència d’una entitat financera del país. Així ho contempla el projecte de llei regulador del Fons andorrà de garantia de dipòsits (Fagadi) que el govern ha presentat al Consell General. En un moment que la rumorologia al carrer és el pa nostre de cada dia, aquesta mesura és una “bomba” que no fa altra cosa que disparar totes les alarmes i incrementar la sensació de desconfiança.
I això que des del govern de Toni Martí es fa tot el possible per afavorir descaradament Crèdit Andorrà, els seus grans accionistes i els empresaris que concentren el gruix del risc creditici. Només cal recordar que en aquesta entitat s’hi ha dipositat, per decisió governamental, el fons de pensions dels funcionaris del país, amb el risc que això comporta. De fet, Demòcrates per Andorra (DA) és un projecte polític que, en el seu moment, va ser covat i impulsat des de la cúpula de Crèdit Andorrà per foragitar el socialdemòcrata Jaume Bartumeu de la presidència del govern.
