Què passa amb el Crèdit Andorrà?

0
1819
Per Jaume Reixach

El PIB del Principat d’Andorra, amb una població de 75.000 habitants, és de 2.600 milions d’euros i el pressupost del govern per aquest 2018 és de 450 milions d’euros. Amb aquestes magnituds, és lògic que la crisi que sacseja  en les últimes setmanes la cúpula de Crèdit Andorrà, la principal entitat financera del país, sigui un gravíssim maldecap pel govern que presideix Toni Martí.

Crèdit Andorrà té uns recursos propis de 423 milions d’euros i un volum de negoci de 16.266 milions, dels quals 2.608 milions són préstecs que té concedits a particulars, empreses i institucions del país del Pirineu. En concret, concentra el 43,8% de la quota creditícia de tot el sistema bancari d’Andorra, amb una morositat per sobre de la mitjana.

Per tant, una hipotètica ensulsiada de Crèdit Andorrà provocaria, ras i curt, el col·lapse de l’economia del Principat: els seus dipòsits multipliquen per sis el PIB del país! A més, la negativa en rodó dels poders fàctics andorrans a integrar-se a la Unió Europea, per por de perdre els seus egoistes privilegis (la baixíssima fiscalitat, per exemple) i l’exclusió d’organismes garantistes com el Fons Monetari Internacional (FMI) han deixat el país a la intempèrie i, en cas que vagin mal dades, com està passant ara, el constipat pot ser letal.

‘KEYSTONE PROJECT’

Els nervis s’han disparat després que el diari digital madrileny El Independiente filtrés, dies enrere, el contingut del quadern de venda (batejat amb el nom de Keystone Project) d’un paquet de control de Crèdit Andorrà  que s’ha passejat per diversos fons d’inversió que podrien estar potencialment interessats en la seva adquisició. El grup financer Alantra (l’antiga N+1), que presideix Santiago Eguidazu, ha estat el mitjancer d’aquesta operació, on es proposa la venda d’un 40% de les accions de l’entitat andorrana, amb dret a nomenar un nou president del banc.

Aquesta oferta coincideix amb el fort malestar que regna des de fa mesos a la cúpula de Crèdit Andorrà per les severes condicions que ha imposat Ramón López Galindo, el director de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) -que té la tasca de regulador bancari-, per acabar amb el desori detectat en el funcionament del banc. Els principals accionistes de l’entitat -les famílies Pintat Mas (22,2%), Maria Reig (20%), Pintat Santolària (11,3%) i Casal Mor (7,6%)- han estat “castigats” sense cobrar dividends i, a més, alguns s’han vist obligats a capitalitzar les seves participacions amb la venda precipitada de patrimoni immobiliari. Els beneficis de l’any 2017, fixats en 50,1 milions d’euros, s’han passat íntegrament a reserves.

De fet, els problemes de Crèdit Andorrà s’arrosseguen des de l’any 2006, quan “la Caixa” va col·locar la participació que tenia del 46% entre un grup de famílies notables del Principat, amb una valoració d’uns 2.000 euros cada acció. Aquesta compra es va fer amb crèdits atorgats per un pool bancari francès encapçalat per Société Générale, avalats amb les mateixes accions. Però l’any 2010, aquesta operació no va ser renovada i els préstecs -que s’anaven amortitzant a compte dels dividends que repartia l’entitat cada any- van ser assumits pel mateix Crèdit Andorrà, amb garanties hipotecàries.

NOU HOME FORT

Les pressions de Brussel·les perquè el Principat deixi de ser un paradís fiscal han obligat el govern de Toni Martí a tallar, de manera contundent, amb les males pràctiques del sector bancari, que s’ha vist forçat  a adaptar-se a l’estricta normativa europea. Això ha tingut un impacte demolidor sobre Crèdit Andorrà i d’aquí que alguns dels seus accionistes de referència hagin optat per posar a la venda les seves participacions a través d’Alantra.

Aquesta crisi a la cúpula de l’entitat s’ha traduït també amb la sortida de l’emblemàtica Maria Reig i de l’incombustible Josep Peralba del consell d’administració. L’existència d’uns clients privilegiats del banc que tenen màniga ampla per tirar de veta, mentre la resta pateixen les dures mesures restrictives que ha implementat la direcció per esgarrapar euros d’on pugui i com sigui està causant molt malestar entre petits empresaris i creditors hipotecats, que tenen permanentment l’espasa de Dàmocles dels terribles saigs penjant sobre el cap. A més, l’INAF manté l’evolució de Crèdit Andorrà sota vigilància exhaustiva i permanent.

Quina confiança mereix un banc que no reparteix dividends i on els seus principals accionistes volen sortir-ne, encara que sigui perdent-hi diners (el valor de l’acció s’estima actualment en uns 700 euros)? Aquesta és la pregunta que  turmenta el nou home fort de l’entitat, Xavier Cornella, nomenat en la junta d’accionistes del passat 26 d’abril.