Una parella de 37 anys, amb set fills menors d’edat, està vivint un autèntic malson des de fa molts mesos arran la presumpta manca d’atenció i ajudes del Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell (CAPAU) que dirigeix la regidora de Serveis Socials, Comunicació i Transparència de l’Ajuntament de la Seu, Anna Vives.
Les condicions de salubritat en què conviu aquesta família, amb un pis petit amb dues habitacions en una primera planta al carrer de l’Escorxador en el nucli antic de la capital alturgellenca, s’ha vist agreujada a conseqüència de les obres de rehabilitació de la via que el consistori va iniciar fa uns dies. Els treballs, que poden perllongar-se per un espai de dos mesos, provoquen sorolls, males olors i pols, amb canonades que es troben obertes i grans forats a les parets a banda i banda del carrer.
La situació suposa que els veïns hagin de romandre pràcticament les 24 hores del dia amb els minis balcons tancats i, a més, tampoc puguin estendre la roba. Per aquesta família en concret, la impossibilitat de poder assecar la vestimenta i no obrir les finestres per ventilar l’habitatge suposa un potencial risc de contraure algun tipus de malalties, tenint en compte que els fills tenen entre 1 i 15 anys.
Tot i que la família argumenta que els Serveis Socials estan al corrent des de fa molt de temps de la necessitat d’aconseguir un nou immoble per viure -actualment paguen un lloguer d’uns 300 euros- la resposta rebuda per part dels treballadors socials és que resulta molt complicat l’arrendament d’un altre pis “perquè són molta gent i als inquilins els hi molesta la presència de tanta canalla”, segons la seva versió.
A hores d’ara, la dona està treballant i el seu marit rep una petita pensió. Uns ingressos que resulten insuficients per poder assumir, per exemple, la diferència del 50% del que paguen mensualment pel menjador escolar. Així i tot, malgrat les reiterades demandes per poder obtenir l’ajut de la resta de la diferència, de la quantia econòmica per arribar al 100%, aquesta li és denegada una vegada darrera altra.
La família discrepa de la resposta del Consell Comarcal -l’òrgan competent- respecte que no compleixen amb tots els requisits per poder aconseguir l’ajuda en la seva totalitat.
Per tot plegat denuncien la suposada inacció de les administracions local i comarcal en la recerca de solucions urgents que els hi permetin tenir uns mínims de qualitat de vida especialment per als seus fills.
