Un nou capítol a la trista llarga història de Vallfosca Interllancs Esquí Resort que havia de convertir-se en un referent del sud d’Europa, al Pallars Jussà, com a complex d’esports, esquí i salut d’alta muntanya.
Després que l’any 2008 l’execució de les obres quedés paralitzat definitivament arran la presentació d’un concurs de creditors per part de l’empresa constructora, Matinsa-Fedesa, ara tant l’entitat municipal descentralitzada (EMD) del poble d’Espui com els seus veïns de la Vall Fosca rebutgen que la immobiliària pugui vendre per lots el terra edificable i desvincular-lo del projecte de l’estació d’esquí inacabada a la muntanya de Filià. En aquest sentit, adverteixen que la normativa urbanística en vigor només autoritza fer cases si es construeix alhora que les pistes.
Unes normes urbanístiques del municipi de la Torre de Capdella, aprovades el 2001, que divideixen els terrenys edificables de Martinsa en dos sectors i, en cadascun, especifica que “les llicències d’obres estaran supeditades a la realització simultània de l’àrea esquiable”. De fet, la immobiliària va invertir catorze milions d’euros a l’estació d’esquí abans que el concurs de creditors interrompés les obres.
Curiosament el 2008 el camp de golf estava acabat i només havia de trobar la forma d’inaugurar-ho i gestionar-ho, però la inauguració no va arribar mai. De l’estació d’esquí, que estava a mig construir, es van acabar retirant algunes pilones, cables i altres instal·lacions que van ser transportades per l’empresa proveïdora fins a un magatzem de Saragossa.
Les entitats ecologistes havien lluitat contra aquest projecte però, així i tot, el cert és que durant els mesos previs a la presentació es va fer molta pedagogia sobre el respecte pel medi ambient amb el qual s’havia fet la redacció del projecte.
Per exemple, el transport fins a les pistes es feia per telecabina, en un trajecte que durava 10 minuts per salvar 3 quilòmetres de distància, tot per evitar l’impacte d’una nova carretera. A més, se soterraven totes les línies elèctriques, telefòniques i de televisió. També estava previst utilitzar gas natural com a font d’energia i el camp de golf es regaria bàsicament amb aigües residuals depurades i el complex seria totalment de vianants, de manera que es creava un aparcament subterrani amb capacitat per a 2.200 vehicles.
