Expliquen els annals de la història d’Andorra que l’última vaga de treballadors de la qual es té constància es va produir fa 85 anys: la van protagonitzar els obrers que estaven contractats per l’empresa Forces Hidroelèctriques d’Andorra (FHASA) en protesta per les infames condicions laborals que patien (baixos salaris i jornades de treball exhaustives). Aquest conflicte laboral es va emmarcar en l’anomenada “revolució andorrana” (1931-34), una convulsa etapa per la democratització del país que va culminar amb l’exòtica i efímera proclamació de l’aventurer rus Boris Mikhàlovitx Skóriev-Mavrusov com a monarca d’Andorra.
Aquest mes de març del 2018, el Coprincipat també es veu sacsejat per fortes tensions que, com fa 85 anys, anuncien una era de canvis en la societat i en les institucions andorranes. Jo no sóc ningú per opinar ni per intervenir sobre el futur del país. Només constato, com a periodista, que Andorra ha de fer front a una greu crisi de fons que, com un volcà, ja ha entrat en erupció. N’hem tingut una bona mostra aquests últims dies:
*El dia 8, un centenar de dones, convocades per la plataforma Acció Feminista, es van manifestar davant el Consell General, amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora. Entre altres reivindicacions, reclamaven la despenalització de l’avortament, semblant a la de la resta de països europeus. Però aquest és un tema tabú per la imposició del copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, que no vol ni sentir-ne a parlar. Això posa en evidència, un cop més, que la vigència d’aquesta figura medieval és un obstacle objectiu per la plena modernització del país.
*El dia 14, uns 400 treballadors del centre comercial Punt de Trobada es van manifestar fins a la seu del govern exigint la construcció d’una rotonda i d’una parada d’autobús davant de l’hipermercat. Com ja he explicat en un article anterior (“Contra Antonio Cachafeiro”), el govern de Toni Martí manté una actitud d’oberta hostilitat contra la família propietària d’aquest centre comercial i procura fer-li la guitza tant com pot. Darrere d’aquest conflicte hi ha l’intent de l’empresari Patrick Perez (Grup Pyrénées) d’arrabassar el control del Punt de Trobada per afavorir els interessos de Crèdit Andorrà, el principal banc del país, que necessita capitalitzar-se urgentment.
*Els dies 15 i 16, els sindicats de la funció pública van protagonitzar una exitosa vaga –la primera que viu el país des de fa 85 anys- contra les retallades que vol imposar el govern de Toni Martí. Els intents del govern i dels seus altaveus mediàtics per manipular i minimitzar l’impacte d’aquesta històrica protesta laboral han estat ridículs. La manifestació de més de 1.000 treballadors pel centre d’Andorra la Vella-Les Escaldes ha estat una cosa mai vista al Coprincipat i s’equivoca greument Toni Martí donant per trencades les negociacions amb aquest nombrós col·lectiu, que té un pes determinant en les eleccions generals i comunals.
*El dia 15, el conseller liberal Ferran Costa va interpel·lar el cap de govern sobre les reiterades i escandaloses adjudicacions de contractes informàtics, signats per ell mateix, a l’empresa Spai, administrada pel seu germà i de la qual també és accionista la dona de Toni Martí. Es tracta d’un cas de corrupció de manual que, en qualsevol país democràtic, hauria provocat la dimissió del responsable polític d’aquesta tupinada. Amb maneres suaus, però amb una gran càrrega de profunditat, Ferran Costa va destapar les nombroses i greus irregularitats que, malgrat l’opacitat del govern, han envoltat la tramitació d’aquests contractes.
*El dia 16, el ministre francès d’Acció i Comptes Públics, Gérald Darmanin, va viatjar a Andorra per reunir-se amb les autoritats del país. Portava un missatge molt clar i contundent: s’ha d’acabar, de grat o per força, amb el contraban de tabac procedent d’Andorra que inunda el mercat negre francès. Aquest advertiment xoca frontalment amb l’estratègia del govern de Toni Martí en les negociacions que manté per l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE), que pretén salvaguardar l’actual negoci del tabac durant un període de 30 anys. Les importacions de tabac –que després surt de contraban, a l’engròs o a la menuda, cap als països veïns- és la principal font d’ingressos dels pressupostos d’Andorra i la seva radical disminució, com exigeix Brussel·les, trastocaria completament les finances públiques del país, obligant a una pujada dels impostos (IVA, IRPF, societats…). El govern de Demòcrates d’Andorra té pànic a aquest escenari, que suposaria la seva desfeta electoral, i intenta guanyar temps desesperadament. Però la UE i, de manera especial, França ja estan farts i exigeixen mesures definitives per tallar el contraban i homologar el preu del tabac amb el d’Espanya.
Si no vol morir, Andorra s’ha de reinventar. Les quatre potes que han sustentat el seu model de creixement durant les últimes dècades –l’evasió fiscal, el rentat de diners negres, els impostos irrisoris i el contraban- ja no serveixen ni són acceptables en l’Europa del segle XXI. Andorra, cap a on vas? Aquesta és la gran pregunta que s’han de fer els andorrans –nacionals i residents- i que, presoner dels seus compromisos amb les forces més conservadores i retrògrades del país, el govern de Toni Martí és incapaç de respondre, com demostra reiteradament.
