Estrasburg dicta que cremar fotos del Rei és llibertat d’expressió

0
83

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Espanya per haver imposat penes de presó a dos manifestants que van cremar fotos del rei Joan Carles i la reina Sofía a Girona el 2007. El TEDH diu que la sentència de l’Audiència Nacional contra Enric Stern i Jaume Roura és “una ingerència en la llibertat d’expressió que no va ser proporcionada amb la fi perseguida”.

Els tribunals espanyols van condemnar finalment a Stern i Roura a una multa de 2.700 euros per cadascun, per no acabar entrant a la presó per un delicte d’injúries a la Corona. La justícia espanyola els advertia que si no pagaven la multa, s’executaria la condemna a 15 mesos de presó.

Ara, la decisió unànime de la cort europea condemna Espanya a indemnitzar als demandants amb la mateixa quantitat que van pagar de multa, a més d’altres 9.000 euros en concepte de despeses i honoraris.

Per al TEDH el què van fer els dos manifestants és un acte que s’inscriu dins la crítica política, i no personal, de la institució de la monarquia en general i en particular, del Regne d’Espanya com a nació.

Així, Estrasburg dicta que la crema de fotos del rei és “una posada en escena provocadora de les quals s’empren cada vegada més per cridar l’atenció dels mitjans de comunicació i que no van més enllà d’un recurs a una certa dosi de provocació permesa per transmetre un missatge crític des de l’angle de la llibertat d’expressió”.

Abans que el cas arribés a la cort europea, el Tribunal Constitucional (TC) va desestimar el recurs d’empara de Stern i Roura que van presentar el 2015, assegurant que el Tribunal de Drets Humans creu necessari “sancionar i fins i tot prevenir totes les formes d’expressió que propaguin, incitin, promoguin o justifiquin l’odi basat en la intolerància”.

En la sentència del TEDH respon al TC i diu que no considera la crema de fotos del monarca espanyol “una incitació a l’odi o a la violència”, reblant que la sentència de presó pels dos manifestants “no era ni proporcional a l’objectiu legítim que es buscava (la protecció de la reputació o dels drets d’uns altres), ni necessària en una societat democràtica”.