El cap de govern d’Andorra, Toni Martí, ha comès l’error de la seva vida. Vulnerant tota la normativa sobre contractació pública ha decidit omplir les butxaques del seu germà Ot Martí, administrador de l’empresa Societat de Programació i Anàlisis Informàtiques SL (Spai). Amb l’agreujant que en aquesta societat també hi participa com a accionista minoritària la dona del mateix cap de govern, Lídia Báez.
La notícia va saltar el passat 31 de gener. Aquell dia, el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA) va publicar un edicte, signat pel cap de govern, on es feia esment de l’adjudicació directa a l’empresa Spai del contracte de manteniment dels ordinadors i del programari del departament de Sistemes d’Informació del govern durant l’any 2018, per un import de 110.646,59 euros. Segons la llei vigent, els contractes directes -sense passar per concurs públic- no poden superar els 12.000 euros o, en cas d’urgència, els 24.000 euros.
En el cas de l’edicte signat per Toni Martí es fa constar que la tramitació del contracte fet a l’empresa del seu germà es fa per la via “ordinària” i, per tant, no podia ser superior als 12.000 euros. Resulta increïble que el mateix cap de govern hagi transgredit la llei de Contractació Pública de l’any 2000 i la llei del Pressupost del 2017 que fixa els imports màxims dels contractes directes.
Però això no és tot. El digital L’Altaveu ha exhumat el BOPA i ha trobat que, amb la signatura de Toni Martí, l’empresa Spai va rebre tres contractes més els anys 2015 i 2016 per un import total de 247.355,94 euros, vulnerant també la legislació andorrana. Per la seva banda, el departament de Policia ha adjudicat també tres contractes a Spai pel manteniment de la xarxa i el maquinari per un import global de 56.000 euros. En total, des de la reelecció de Toni Martí l’any 2015, l’empresa del seu germà ha rebut set contractes directes del govern per un import de 414.000 euros. D’empreses informàtiques com Spai n’hi ha vàries al Principat, que no han tingut l’oportunitat d’optar a aquestes adjudicacions.
L’any que ve hi ha programades eleccions generals a Andorra i aquest exercici és l’últim de Toni Martí en el càrrec, ja que no pot tornar-se a presentar a la reelecció, després d’haver estat escollit cap de govern el 2011 i el 2015. Per això no s’entén la seva irresponsabilitat amb l’adjudicació directa de contractes il·legals a l’empresa del seu germà, participada per la seva dona. Sap que aquesta és una flagrant irregularitat que està tipificada en el Codi penal andorrà i que ha arruïnat la seva trajectòria política, marcada per l’esclat de l’escàndol dels comptes andorrans de la família Pujol i la intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA).
El Codi Penal andorrà és molt taxatiu: “L’autoritat o el funcionari que, amb coneixement de la seva injustícia, adopti una decisió arbitrària en un afer administratiu ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a deu anys” (article 372); “l’autoritat o el funcionari que tingui atribuïda, per raó de les seves funcions, competència per disposar, celebrar negocis jurídics o obligar en nom de qualsevol entitat pública o parapública i abusi en benefici propi o d’un tercer d’aquesta competència causant un perjudici a l’entitat, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys i inhabilitació per a drets públics fins a vuit anys” (article 389); “l’autoritat o el funcionari que, intervenint per raó del seu càrrec en qualsevol dels actes de les modalitats de contractació pública o en liquidacions d’efectes o havers públics, es concerti amb els interessats o faci ús de qualsevol altre artifici per defraudar qualsevol entitat pública o parapública, ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys” (article 392).
Toni Martí s’ha posat ell mateix la soga al coll. Sap que en cap país europeu és admissible el que ell ha signat en favor de l’empresa del seu germà. Ni Mariano Rajoy, ni Emmanuel Macron, ni Theresa May ho haurien fet, perquè saben que en els codis ètics i democràtics imperants això equival a la dimissió fulminant. Tindrà Toni Martí la decència de plegar, ja que ha tingut la indecència d’infringir les lleis de Contractació Pública i del Pressupost?
