Contra Antonio Cachafeiro

0
3321
Per Jaume Reixach

Els treballadors del centre comercial Punt de Trobada, que funciona com una franquícia del grup francès Leclerc, fa dos anys que batallen per aconseguir que pugui haver-hi una parada d’autobús que els permeti anar a la feina en transport públic. La mateixa queixa expressen molts veïns de la parròquia de Sant Julià de Lòria, que voldrien accedir a aquest gran hipermercat per fer les seves compres i no poden perquè només hi ha dos busos diaris.

La situació d’incomunicació s’agreuja perquè tampoc no hi ha una rotonda que permeti arribar directament al Punt de Trobada venint des de la Seu i perquè s’ha suprimit la possibilitat de girar a l’esquerra per entrar-hi. Els treballadors i els clients que vénen en automòbil des de la frontera del riu Runer han de pujar un quilòmetre suplementari per poder girar a la rotonda que hi ha davant del centre comercial River, fer mitja volta i fer un altre quilòmetre en sentit contrari per arribar fins a Leclerc.

La carretera general CG1 és competència directa del govern de Toni Martí, que també té la potestat d’ordenar les parades de les línies de bus. Malgrat les queixes dels treballadors i dels clients –que l’any 2016 van recollir 12.041 signatures demanant solucions per aquest flagrant aïllament- avui el Punt de Trobada/Leclerc continua patint greus i inacceptables dificultats d’accessibilitat.

Malauradament, quan parlem d’Andorra no parlem d’un país “normal”, malgrat l’autobombo que –pagant, sant Pere canta- es fa el govern taronja a través de les pàgines de La Vanguardia. A Andorra funcionen uns comportaments mafiosos que condicionen les decisions polítiques del govern, fins i tot en qüestions tan aparentment anecdòtiques com la ubicació d’una parada d’autobús o la construcció d’una rotonda.

Només cal gratar una mica en el rerefons de les estructures de poder andorranes per saber quatre coses:

  1. El propietari del Punt de Trobada, l’empresari d’origen gallec Antonio Cachafeiro –un self made man que ha bastit un imperi comercial a Andorra començant de 0-, és una persona non grata pel govern de Toni Martí, que li fa i li farà la vida impossible sempre que pugui. Antonio Cachafeiro tampoc no és un sant i el seu estil de fer negocis ha causat molta controvèrsia a Andorra, però d’això els treballadors –els més perjudicats per aquesta insòlita discriminació- no en tenen cap culpa.

 

  1. El gran beneficiat per l’aïllament del centre comercial Leclerc és la seva competència directa, l’hipermercat River, situat al peu de la CG1 un quilòmetre més amunt i que té una rotonda i una parada d’autobús per poder accedir-hi còmodament. Els propietaris del River són les famílies Mas, Cerqueda, Vicent i Ribes, que també exploten el MercaCenter i els Hiperpas del Pas de la Casa. Aquestes famílies andorranes “pota negra” estan connectades directament amb el partit del govern, Demòcrates d’Andorra (DA), que no dubta en afavorir els interessos comercials del River fent mòbbing a l’“intrús” Antonio Cachafeiro.

 

  1. L’amo dels magatzems Pyrénées i del principal concessionari de cotxes d’Andorra, Patrick Perez, ha llogat a la família Mallol els terrenys on s’aixeca el Punt de Trobada, que Antonio Cachafeiro disfruta en règim de lloguer, amb l’objectiu evident de pressionar-lo judicialment i de quedar-se, tard o d’hora, amb  el centre comercial. Amb la negativa a construir una rotonda i a posar una parada d’autobús davant del Leclerc, el govern de Toni Martí està afavorint, objectivament, l’estratègia de fastiguejar Antonio Cachafeiro i fer que el centre comercial caigui, com fruita madura, en mans del seu contrincant Patrick Perez.

 

  1. Per acabar d’embolicar la troca, Patrick Perez és soci dels germans Cierco (expropietaris de la BPA) –els “enemics número 1” del govern taronja- en una de les ofertes que s’han presentat per aconseguir l’explotació del futur casino.

 

Andorra no és un país democràtic, encara que ho digiu la Constitució: amb la complaença dels coprínceps, és una SA en mans d’una colla de famílies que, des de fa dècades, dicten la llei, es reparteixen els negocis i acaparen els dividends. I els treballadors de Lecrlerc, que els bombin! De mà d’obra cada cop més submissa, mai no en falta ni en faltarà…